Spring in NYC

Ara sí....NYC

Després de 3 dies de jet lug començo a explicar i posar ordre al maremagnum de sensacions, a la metralla d'estímuls que em cou per dintre, a les emocions passades pel dragón king...kong. Les nits encara són passis de diapositives desenfrenades. La meva laura_mental, amb la seva ansia de processar-ho tot, de no deixar passar res, intenta posar un ordre_no pas cronològic, intenta buscar categories per endreçar tota la roba bruta, nova, retrobada a l'armari de NYC.

I poc a poc m'hi vaig apropant...

New York, the WONDER city

Ferry a Staten Island, 17abril2011

Amor?

(...)
Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.

Tots es motors, A Rússia, Antònia Font.

Un gest

Quan li han desconnectat els tubs
després de 6hores,
en Jaume ha aclucat els ulls
i en un sospir de cos, amb un somriure de dins,
tot plàcid sembla que ha dit:


"Ja està".

El Jaume

El Jaume i la Laura

És difícil escriure quan les emocions són tant pures que cremen.

Avui el Jaume ha estat a l'alçada. Tot un matí a l'hospital allà amb la seva samarreta rosa HE. He estava rodejat de les dones: parella, germana i filla en un trío una mica desafinat que es delia per estar allà, al costat de l'alçada de'n Jaume.

No és una alçada intelectual,
que la té,
no és una alçada dominant,
no li cal,
no és una alçada d'estereotips,
els trenca,
en Jaume està a l'alçada de persona.

Persona generosa, senzilla, agraïda.
De muntanya austera però florida.

Avui li han canviat la sang tres vegades i ell allà, estès, somrient adormilat. El seu cor, gros i pacient, ha bategat sense victimisme, sabent en cada moment quin era el seu lloc. Ha bategat amb entusiasme. És el Jaume.

El meu pare.