Encara no sé per on va,
em duu de la mà a les fosques
i no paro de llegir.
Hi ha algo en el personatge
que m'enganxa a ell,
hi ha algo en la cadència de les paraules
que em transporta com si anés amb tren.
I vaig amb tren, cada matí,
i aquest matí, la doble sensació ha estat
flume
de maig 14, 2010
Invisible(fins la pàg.114)
Etiquetes de comentaris:
Bon Iver,
la sal de la vida,
lectura,
música,
Paul Auster,
sensacions
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada