Si et talles les ales seràs meu però ja no seràs l'ocell que estimo. Ets natura salvatge i terriblement humana. Vols volar, fugir de les caçadores d'ocells que cada cop tenim armes més refinades; vols fer bategar les ales ben alt i decidir en cada moment en quin penyassegat t'atures, a qui estimes, estimes amb tota la teva natura salvatge; a qui deixes, deixes amb tota la teva humanitat terrible.
Veure't em fascina i em pertorba, com veure al rinoceront blanc a la reserva amb el cor bategant o al xacal fugisser enmig del congost africà. Aquesta és la sensació, em va cremar l'altre dia quan vas reposar en mi, de nou, una estona. Hagués tret la càmera per atrapar-te, per ampliar-te, per poder destilar-te i tenir en un potet el perfum que evoca, brutal, la laura salvatge que polsa dins meu quan estic amb tu.
Veure't em fascina i em pertorba, com veure al rinoceront blanc a la reserva amb el cor bategant o al xacal fugisser enmig del congost africà. Aquesta és la sensació, em va cremar l'altre dia quan vas reposar en mi, de nou, una estona. Hagués tret la càmera per atrapar-te, per ampliar-te, per poder destilar-te i tenir en un potet el perfum que evoca, brutal, la laura salvatge que polsa dins meu quan estic amb tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada