No pot ser que estiguis sola

- Quina mala passada, no? lo de les opos..._.
- Bé, ho he passat ràpid, eh, que al cap i a la fi estem soles davant les coses, si ens enfonsem massa haurem de tornar cap amunt, dues feines_.
(En Julià, 50 anys, secretari de l'institut, torça el gest, s'emociona)

- Tu no pot ser que estiguis sola_.
(Ressona la frase fent-me vibrar el pit, em quedo torbada)

- Vull dir sola davant la vida, al cap i a la fi estem soles, no?_.
(En Julià nega amb el cap, melancòlic)

Les darreres setmanes he rebut una insolació de carinyo, estic torbada...surto després d'un curs dins de la cova de les opos com si realment hagués estat tancada en un capoll, aïllada d'antics estímuls per trencar vells esquemes on les noves ales ja no serveixen. I les provo amb qui em coneix nova i de sobte només rebo que humanitat, em sento tant agraïda, afortunada. Feliç.
I no sé com dir-ho però les ales sempre han estat allà, arrugades. Em reconec ara en el mirall en un diàleg que sempre he tingut en silenci, sense mirarme als ulls. Sempre he volat en terreny segur, ara amplio territori. El vent bufa suau, m'agrada la brisa que em porta, porto les regnes. No estic sola.

Malenconia

2 PSIC/PSIQ Estat anímic caracteritzat per una tristesa vaga, ombrívola, atribuït antigament a la bilis negra, d'on li ve el nom.

Ombrívola a ple estiu, desconcertant però familiar.

Llum en l'art d'estimar

Buscant el timó on aferrar-me i navegar he obert, per primer cop, "El arte de amar",d' Erich Fromm. Anys davant els meus ulls a l'estanteria i mai m'havia atrevit a obrir-lo.
Ara estic preparada. Profundament preparada. Lúcidament preparada per al més obvi:

Si dos personas que son desconocidas la una para la otra,(...), dejan caer de pronto la barrera que las separa,(...), ese momento de unidad constituye uno de los más estimulantes y excitantes de la vida.(...)Ese milagro de śubita intimidad (...).No obstante,(...), consideran la intensidad del apasionamiento, ese estar "locos" el uno por el otro, como una prueba de la intensidad de su amor, cuando sólo muestra el grado de su soledad anterior.

Continuarà...:)

Prickle Girl

Soledat en companyia

Després d'un dia fantàstic de borratxera d'amics i persones, de regals, de companyia...
escolto de nou a Drexler i em tornen a emocionar les seves paraules, la seva veu dolça i inteligent.

Soledad

Soledad,
aqui estan mis credenciales,
vengo llamando a tu puerta
desde hace un tiempo,
creo que pasaremos juntos temporales,
propongo que tu y yo nos vayamos conociendo.

Aquí estoy,
te traigo mis cicatrices,
palabras sobre papel pentagramado,
no te fijes mucho en lo que dicen,
me encontrarás
en cada cosa que he callado.

Ya pasó
ya he dejado que se empañe
la ilusión de que vivir es indoloro.
Que raro que seas tú
quien me acompañe, soledad,
a mi, que nunca supe bien
cómo estar solo.