La Fageda
La Fageda a la sèpia;)
Muerte entre las flores
o
La migdiada entre les fulles
Avaluació: ja està tot dit. Fem-ho?
Fa 6 mesos
de desembre 14, 2009
de desembre 13, 2009
Llum en l'art d'estimar
Buscant el timó on aferrar-me i navegar he obert, per primer cop, "El arte de amar",d' Erich Fromm. Anys davant els meus ulls a l'estanteria i mai m'havia atrevit a obrir-lo.
Ara estic preparada. Profundament preparada. Lúcidament preparada per al més obvi:
Si dos personas que son desconocidas la una para la otra,(...), dejan caer de pronto la barrera que las separa,(...), ese momento de unidad constituye uno de los más estimulantes y excitantes de la vida.(...)Ese milagro de śubita intimidad (...).No obstante,(...), consideran la intensidad del apasionamiento, ese estar "locos" el uno por el otro, como una prueba de la intensidad de su amor, cuando sólo muestra el grado de su soledad anterior.
Continuarà...:)
Ara estic preparada. Profundament preparada. Lúcidament preparada per al més obvi:
Si dos personas que son desconocidas la una para la otra,(...), dejan caer de pronto la barrera que las separa,(...), ese momento de unidad constituye uno de los más estimulantes y excitantes de la vida.(...)Ese milagro de śubita intimidad (...).No obstante,(...), consideran la intensidad del apasionamiento, ese estar "locos" el uno por el otro, como una prueba de la intensidad de su amor, cuando sólo muestra el grado de su soledad anterior.
Continuarà...:)
de desembre 06, 2009
de desembre 04, 2009
L'institut
He deixat de llegir. He deixat les noveles, els assaigs, reposant sobre l'estanteria de nit de l'habitació. Fa temps que no vaig al cine, fa temps que no miro una peli a casa. Fa un mes que quan tinc temps necessito estar dintre de mi i quedar-m'hi una estona, i sentir. Fa un mes que sento el buit. Li busco els límits, deixo que se m'endugui a territoris tabú, abismes. Fa mal però m'hi reconec. Ho necessito, creuar els límits. Sortir d'on he estat fugida sempre. Entrar on he estat sempre.
Y si nada nos libra de la muerte,
que el amor nos salve de la vida.
(El salvavidas, Javier Velaza. mon amour;)
Ara visc el contrari: la vida em salva de l'amor. Ara la vida és generosa. I l'amor aspre.
El "salvavidas" d'aquesta tardor: l'institut.
Visc tantes i tantes històries de personetes cada dia (!). Nenes i nens, mirades per tot arreu. M'enfado, crido, m'endolço, xiuxiuejo, somric, faig riure, em preocupo, em contradic, m'equivoco, la clavo...l'institut és un organisme palpitant que m'enganxa. Passo 6 hores trepidants a Gelida cada dia. Els alumnes em tenen fascinada. Jo, miop per no veure l'horror, ara tinc mirades per tot arreu, mirades als ulls, mirades transparents, desafiants, provocadores, estimulants. Jo em conecto a elles, i entro al viatge de la classe: els polinomis, els metalls, la glucosa, Darwin...tot brolla. Arriba el divendres i el buit m'atrapa. M'he deixat endur tant al llarg de la setmana que quan em torno a trobar amb el buit, sento que la cinta transportadora s'ha aturat, ja no respiro, m'ofego. He après a viure aquesta sensació i no trigo en buscar un gronxador per ballar en el buit: la música. Tardes fredes de música.
De moment em quedaré aquí un temps. Estic escèptica i hivernant.
I aniré i vindré de l'institut per sentir-me viva.
Y si nada nos libra de la muerte,
que el amor nos salve de la vida.
(El salvavidas, Javier Velaza. mon amour;)
Ara visc el contrari: la vida em salva de l'amor. Ara la vida és generosa. I l'amor aspre.
El "salvavidas" d'aquesta tardor: l'institut.
Visc tantes i tantes històries de personetes cada dia (!). Nenes i nens, mirades per tot arreu. M'enfado, crido, m'endolço, xiuxiuejo, somric, faig riure, em preocupo, em contradic, m'equivoco, la clavo...l'institut és un organisme palpitant que m'enganxa. Passo 6 hores trepidants a Gelida cada dia. Els alumnes em tenen fascinada. Jo, miop per no veure l'horror, ara tinc mirades per tot arreu, mirades als ulls, mirades transparents, desafiants, provocadores, estimulants. Jo em conecto a elles, i entro al viatge de la classe: els polinomis, els metalls, la glucosa, Darwin...tot brolla. Arriba el divendres i el buit m'atrapa. M'he deixat endur tant al llarg de la setmana que quan em torno a trobar amb el buit, sento que la cinta transportadora s'ha aturat, ja no respiro, m'ofego. He après a viure aquesta sensació i no trigo en buscar un gronxador per ballar en el buit: la música. Tardes fredes de música.
De moment em quedaré aquí un temps. Estic escèptica i hivernant.
I aniré i vindré de l'institut per sentir-me viva.
de novembre 26, 2009
Va por vosotros
Uix. Me ha tocado. La cuerda, la grave, la de las reivindicaciones silenciadas.
Al hombre que se ríe conmigo y hasta de mí y que me permite mantener la fatuidad controlada y la generosidad en improvisación permanente.
A estas alturitas de mi vida, y sin poder hablar de sabiduría, ni relativa;), creo que ya podría escribir sobre mis hombres...me ha hecho feliz un instante el pensar que yo también tengo dedicatorias. Soy afortunada. Me hace bien saberlo, sentirlo.
A lo mejor un día me atrevo y escribo sobre ellos. Hoy os dejo con Maruja.
Al hombre que se ríe conmigo y hasta de mí y que me permite mantener la fatuidad controlada y la generosidad en improvisación permanente.
A estas alturitas de mi vida, y sin poder hablar de sabiduría, ni relativa;), creo que ya podría escribir sobre mis hombres...me ha hecho feliz un instante el pensar que yo también tengo dedicatorias. Soy afortunada. Me hace bien saberlo, sentirlo.
A lo mejor un día me atrevo y escribo sobre ellos. Hoy os dejo con Maruja.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
