PINA (1940-2009)

Balleu, balleu, sinó estem perduts

Six feet deep

Estic totalment endinsada en les emocions de la familia Fisher. Els capítols actuen de termomix dintre meu: batuts, punt de neu, cocció, emulsió, picadora... em fan de mirall i miro encuriosida allò que no he viscut mai. Ploro. Fa temps que no plorava al cine.

Vivo de mi cuento.

*he sentit aquesta frase avui en la boca d'una amiga que fa temps que no veig_l'he sentida en un video. Una amiga aguda, lúcida, pertorbadora. Demà la veuré i la sentiré a l'Antic Teatre.

Dalt de la onada

..bufa el vent de mar, portant l’edicte d’ una salvatge llibertat inconscient, oblidada, oprimida, envilida per tota una vida (...). I és clar, no pot no sentir-ho. Aquell buit al seu voltant, sense parets ni portes tancades i, al davant, tan sols un immens i excitant mirall d’ aigua...Oceà, Alessandro Baricco.

Visc dalt de la onada, amb l'excitació de les vacances. Visc amb la tensió de que l'onada avança amb velocitat, miro el retrovisor de tant en tant, el que em retorna de dintre meu, "estic bé?" i m'arriba una resposta sintètica, ràpida, que no vull donar explicacions, "sí, estic bé, mira endavant, bufa el vent de mar...".