Don't be a stranger (Mad Men's s05e11 spoiler)

BRUTAL Peggy&Don
(perdoneu la qualitat de la imatge, és l'únic que he trobat a you tube)

Futbol entre noies

Ahir vaig veure el futbol amb les amigues i un amor,
vaig descobrir nomdenoia,
vaig deixar que el dia llisqués cap avall i desemboqués
de manera plàcida
dins al llit, amb el món en calma
dintre meu.

Vivo de mi cuento.

*he sentit aquesta frase avui en la boca d'una amiga que fa temps que no veig_l'he sentida en un video. Una amiga aguda, lúcida, pertorbadora. Demà la veuré i la sentiré a l'Antic Teatre.

De vegades...

...l' emoció em sorprèn despistada i no hi ha res com una cançó impresionant com aquesta per sentir-me acompanyada.

Són dies de pell i sentiments,
expectatives,
acomiadaments,
i present,
molt de present.

Per fi visc on sóc.

Cigronet o cigroneta

Què fantàstic és
que una amiga fantàstica
estigui fent un cigronet
dintre la seva panxa,
o una cigroneta,
que tindrà els seus ullets,
la seva alegría,
la seva guapura,
i la d'ell,
la seva empenta,
o no.
Serà una persona,
què emocionant
quelcom tan habitual,
i tan emocionant.

9 anys d'Ateneu...Felicitats!

Esteu totes convidades al Mercat i a la Festa!!!
(jo pel matí estaré fent un examen, però això no és el més important del dia;)
i per la nit....
segurament em trobeu al c/Robí, 5 celebrant el primer pas del ritual de les formigues carnívores per entrar a la tribu dels privilegiats funcionaris.
Una prova, per cert, que poc té a veure amb la capacitat didàctica i/o la vocació de qui s'hi presenta.
Una altra tarda al Coliseum...

Mascle

Sanjosex

No em fa por fer servir la paraula "mascle" per definir la "persona" que ahir ens va fer gaudir tant al concert del C.A.T. He de dir que tan la Bella com jo mateixa li vam riure totes les gràcies, totalment "embabades" pel de la Bisbal, una mica animal salvatge, sí, però arran de terra.

"No hem plantat cara als nostres somnis"

Ens eduquen en l'estudi, en la formació acadèmica i el saber estar. Ens fan creure que les "coses ben fetes tenen futur". Ens fem adultes creient-nos la història. Basem la nostra confiança en la seguretat de que estem recorrent el camí desitjable per formar-nos com a éssers humans i bones persones. Construim la nostra identitat adulta en aquest paradigma burgès.

I ara resulta que érem unes innocents, que la precarietat ens expulsa del regne. Una bona amiga i millor persona, amb nou anys d'experiència en investigació científica, un doctorat en Bioquímica, un màster, nivell d'anglès alt, disponibilitat per viure en altres ciutats, ganes de treballar,inteligent, honesta i no exagero. Doncs resulta que aquest bombón es troba que totes les seves qualitats, currades i guanyades amb els anys, no_li_serveixen_de_res. En el mercat laboral està en el mateix sac que la gent que acaba d'acabar la carrera.
Està amb crisi personal, s'està qüestionant tot el que ha fet i si li han pres el pèl o és que es tonta.

I a mi em fa molta ràbia. Aquesta societat fa fàstic.

UTRECHT

El Big Bang: un munt d'energia i possibilitats comprimides i estàtiques durant anys fan explosió de cop i volta donant lloc a conseqüències inmediates i llencen a l'espai i al temps trossos i trocets de materials que un bon dia creen vida. I qui sap encara cap a on estan viatjant i sembla que s'allunyen però l'univers no és lineal i els trossos s'apropen i ksh! la química torna a funcionar. I n'hi ha que ja no reaccionen, però potser, qui sap, en un anys en un altre lloc...

Però els elements essencials: Dan, Guille, Paola, Ro, Laura, la otra, Eva, Teresa, Miri...amb ells i elles les combinacions són infinites i la vida i la sinergia que en sorgeix m'emociona, em conmociona i em xuta cada cop que compartim moments.

I en el caldo de cultiu primigeni, els carrers de Utrecht, les moquetes de les escales impossibles, els passadissos de l'Albert Heijn, les cadires del België, el Wilhemina Park, "el bote"...és en aquests indrets on, amb els elements essencials, esdevé, de nou, la meravella.

I no aterrisso i me n'adono fins avui: amb ells he forjat el verdader sentit de l'amistat. Si algun dia faig un diccionari de paraules i vivències, crec que Utrecht i amistat aniran juntes. Malgrat els anys, les distàncies i els silencis quan ens tornem a trobar tot flueix de nou. I no és tan sols perfecte: també és imperfecte, també hi ha moments difícils, també hi ha malentesos i tristeses, però el sentiment profund que ens uneix suavitza els engranatges.

Utrecht és el meu Big Bang personal: i encara viatgen els trossos...les possibilitats inesperades.

Dra. Fernández Ca(o)ntón

Los chicos i las chicas

Bella Paola



Utrecht: between Oudegracht and the Dom.