Castellers a la Mercè!

Torre de nou amb folre i manilles pels castellers de Vilafranca.

Ahir, un any més, vam tancar la Mercè a la Pl. Sant Jaume vibrant i suant amb els castells. Junt amb el foc dels diables, les dues tradicions catalanes que em fan vibrar a cop de tambors i gralles. Tradicions laiques i simbòliques, tradicions col·lectives que busquen la superació col·lectiva del foc i l'equilibri. No hi ha tortures a animals, no hi ha idolatració a una persona, no són sexistes, demanen concentració i valentía,no pas egocentrisme i brutalitat: és un treball col·lectiu d'homes, dones, petits i grans...tradició del poble. I no parlo de nació, parlo de poble.

Amb la Mercè s'acaba l'estiu...ahir el sol picava de valent, avui el dia s'ha aixecat rúfol i fresquet. Fresca de pluja i bolets. Benvinguda la tardor!

Impossible d'exterminar...

Emoció,
impossible d'exterminar...
m'extermino a mi mateixa si ho faig.


Dies durs, revoltats, la Mercè ha vingut intensa aquest any...de fet, la Mercè és cada any incerta, intensa, plujosa. La pluja remena la calitja chicha de l'estiu, enceta;) la pell estabornida per la calor...renova el rebost de perspectives.


"i com dos asteroides que han desviat sa ruta
direm que ha estat fantàstic, direm que ha estat sa lluna..."

Alegria

Cau d´un arbre sa llavor,
després en surt un altre de millor,
és sa vida que segueix,
ja sé que és increïble però així és.
I es animals també follen
i s´enyoren i ells no saben res.

No... què va... això és impossible d´exterminar
i ploram, ploram d´alegria.

Alegria, ses velles se xapen de riure,
ses fulles més seques se tiren des arbres
per ordre de veterania.
Alegria, ses cases s´aixequen i volen,
i es caos és s´ordre d´un dia que vessa
nostàlgia d´amor i simpatia.

Cau d´un astre sa claror
i dins sa fosca en terra hi veim i tot,
és sa llei de s´univers,
n´hi ha de més profundes, ja m´entens.
I surt s´estrella avorrida
i se desvia i no té por ni res.

No... què va... això és impossible d´exterminar
i ploram, ploram d´alegria.

Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s´acaben i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
sa inèrcia tendeix a sa pausa i reposen
immòbils tempestes i climes.

Alegria, en calma per sempre ses hores,
i es cosmos s´atura i per tots es planetes
ingràvids s´acaba sa vida ... I alegria.

Antònia Font

Fantàstic, el concert a la Fàbrica, Wa Yeah!