Argia itzaltzean zenbait gauza ikusten den lez,
isiltzean esan nahi ez dena azaltzen. Eta maiz,
zure ahoak isiltzen dituen hitz horiek, zure begiek
oihukatzen dituzte. Zure begien zulora abailtzen
naiz, haizeak jotako txori bat lez; eta esaten duzun
hori dena baino gehiago zure atzean nor ezkutatzen
den jakin nahi nuke. Etorri eta kenduizkidazu
arropak, kenduizkidazu dudak, biluztu nazazu, hitz
egin dezagun ezin esan daitekenaz, begi biluziz
begiratu elkar, badakizu, ezjakina beti izango dela
nagusi; hori gabe ezingo ginateke bizi... etorri eta
kenduizkidazu dudak, biluztu nazazu.
Del mismo modo que al apagar la luz se ven ciertas cosas,
así aparece al callarnos eso que no se quiere decir. Y,
con frecuencia, esas palabras que tu boca calla,
las gritan tus ojos.
Me derrumbo al agujero de tus ojos,
igual que un pájaro abatido por el viento;
y más que todo eso que dices,
me gustaría saber quién se esconde detrás de ti.
Ven y despójame de mis ropas,
despójame de mis dudas, desnúdame,
hablemos de lo que no se puede hablar,
mirémonos con ojos desnudos,
ya sabes que lo que desconocemos será siempre lo principal,
sin ello no podríamos vivir...ven y despójame de las dudas,
desnúdame.
Gran concert ahir a l'Helio. Intensa i dura, Anari ens va atrapar en una teranyina sonora, amb les seves cançons, precioses, desgarradores...desgranant l'euskera com vellut suau i envolvent.
Jo cantava les cançons per dintre i viatjava a Utrecht, a aquelles tardes interminables de pluja i foscor, sola a l'habitació, intentant entendre qui era jo, per fi alliberada del meu quotidià, de la opressiva normalitat. Pensaments com el blat que s'aboca, en un salt d'equilibrista cap a l'inevitable, cap a la vida.
No l'havia tornat a escoltar, masses records descontrolats, enterrats ...i amb l'excusa del concert, amb l'excusa de les retrobades:) he tornat a deixar-me endur per les seves guitarres que sonen com el vent, un vent del nord, que bufa sense esquivar,sense complexos.
Jo cantava les cançons per dintre i viatjava a Utrecht, a aquelles tardes interminables de pluja i foscor, sola a l'habitació, intentant entendre qui era jo, per fi alliberada del meu quotidià, de la opressiva normalitat. Pensaments com el blat que s'aboca, en un salt d'equilibrista cap a l'inevitable, cap a la vida.
No l'havia tornat a escoltar, masses records descontrolats, enterrats ...i amb l'excusa del concert, amb l'excusa de les retrobades:) he tornat a deixar-me endur per les seves guitarres que sonen com el vent, un vent del nord, que bufa sense esquivar,sense complexos.
