Que el meu cos fos tant innocent com per deixar sentir i rebre una altra pell que no espera res de mi.
Que només m'espera a mi.
Que la meva ment fos tant innocent com per deixar al meu cos sentir i rebre sense esperar res.
Sense esperar res de mi. Només a mi.
I ells allà immòbils. (...). Com un encanteri. Sense ni un pensament al cap, un pensament autèntic. Només estupor, meravella.
Oceà, Baricco.
I em falten destrals,destrals contra l'heura de mots i mentides,que em volta de somnis i escenes fingides,de cúpules falses d'esquemes mentals,i enyoro un cel clar, i un món primigeni i un temps d'infantesaon sigui possible la pròpia sorpresa.(...)Preguntes, David Jou.