Vaig descobrir els seus discos, les seves pintures:
vaig comprovar que en Piers és una delicia i que amb els seus amics adapten cançons precioses:
Ara he descobert el seu últim disc: My wilderness. Un collaret amb perles africanes, orientals, inspiracions que s'entrellacen amb la seva veu de carrers humits i hiverns foscos. Amb un títol salvatge. I un directe delicat. Perfecta combinació:
I per acabar, no me'n puc estar, una foto de guapo guapíssim (per la Isa;)
Quina meravella d'exposició...magistral la llum, les cares, la perspectiva... M'ha conmogut la sensació de pertànyer a una Espanya variada, diversa, plena de persones, maneres de fer, vestits, rituals: en comú la llum i el poble. M'és igual on es posin els límits, ojalà pogués sentir-me meves pintures de persones africanes.
Me n'alegro que en Sorolla no acceptés la proposta de fer murals històrics.
A casa m'he endut "Paseo a orillas del mar" tot i que no formava part de l'exposició.