Tantes nits fredes...

La Maria i el Marcel, de costat en una barra.
Es miren i fan glopets a les respectives canyes.
Ell vesteix tot de vermell, ahhhhh.
Ella emplena un crucigrama, ahhhhh.

Ai, Maria,
Ai, Marcel,
Qui s’acosta a parlar amb l’altre? Qui s’arrisca a fracassar?
Qui saltarà sense xarxa?
Ell la vol treure a ballar, ahhhh.
Ella se’l vol endur a casa, ahhhhhh.
Et convidaria a vi, seria dolç, seria amable.
Si volguessis seure amb mi, quin moment més agradable!
Tancaríem el local, ahhhhh,
La nit seria tan llarga i marxaríem els dos junts d’aquesta ciutat tan rara.
I tindríem fills ben forts i una casa amb balconada.

El Marcel allarga el braç, ahhhh.
La Maria somriu a l’aire, ahhhh.

Però, l’estona ha anat passant, i no troben les paraules.
Ell demà serà capaç.
Ella demà estarà més guapa.

És nit freda per ser abril,
No s’està enlloc com a casa

Nit freda per ser Abril, Els millors professors europeus, Manel

Manel per Nadal

Passada la contenció de la rutina,
arriba el Nadal salvatge.

Jo el passo amb Manel.
Pau Riba em ressona en la que en Bernat se't troba.
Marxo a la gola del llop. Potser s'hi està bé, qui sap.