Sense que ningú els torbi per res...

Cau la neu
Cau la neu damunt seu,
jau mort damunt del llarg temps
que ningú sap d'ell,
jau mort damunt del llac gelat
des que va fugir del seu destí
fou feliç al mig del bosc,
visqué al marge durant anys...
...anys fa que ningú el veu,
només voltors que volen damunt seu,
ara que jau mort damunt la neu
del llac gelat.
Cau com neu la pluja damunt seu,
naixen flors al seu voltant...
...tant fa que ningú el veu
que jau cobert de plantes i animals
que es mengen el seu cor
i en surten més pardals
que gràcies a ell viuran anys i anys
al mig del bosc
sense que ningú els torbi per res.

Tantes nits fredes...

La Maria i el Marcel, de costat en una barra.
Es miren i fan glopets a les respectives canyes.
Ell vesteix tot de vermell, ahhhhh.
Ella emplena un crucigrama, ahhhhh.

Ai, Maria,
Ai, Marcel,
Qui s’acosta a parlar amb l’altre? Qui s’arrisca a fracassar?
Qui saltarà sense xarxa?
Ell la vol treure a ballar, ahhhh.
Ella se’l vol endur a casa, ahhhhhh.
Et convidaria a vi, seria dolç, seria amable.
Si volguessis seure amb mi, quin moment més agradable!
Tancaríem el local, ahhhhh,
La nit seria tan llarga i marxaríem els dos junts d’aquesta ciutat tan rara.
I tindríem fills ben forts i una casa amb balconada.

El Marcel allarga el braç, ahhhh.
La Maria somriu a l’aire, ahhhh.

Però, l’estona ha anat passant, i no troben les paraules.
Ell demà serà capaç.
Ella demà estarà més guapa.

És nit freda per ser abril,
No s’està enlloc com a casa

Nit freda per ser Abril, Els millors professors europeus, Manel

Deixa créixer l'estrany