Final! Joan Brossa

Havies d’haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d’assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t’havia d’haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d’un arbre al fons d’algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d’aquell juliol.

Però l’has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

20 de novembre de 1975
Joan Brossa

Adéu Cesaria

Lynn Margulis (1938-2011)

Lynn Margulis ha mort. La de vegades que he escrit el seu nom amb orgull. Dona científica, persona que em va transmetre la seva passió per la vida, per l'origen de la vida, per la Biologia, a través d'un dels primers llibres científics que vaig llegir quan era adolescent: Què és la vida? escrit per ella i el seu fill, Dorion Sagan (sí, sí, fill de'n Carl;).
Ara fa uns anys (2006) vaig tenir el plaer de sentir-la parlar al CCCB en un dels millors cicles de conferències als que he anat mai: Vida-reflexions sobre els límits de la naturalesa humana. A la conferència hi vam assistir 500 persones que vam transformar-nos en alumnes fascinats per la seva classe magistral, per la seva humanitat i per saber transmetre a la perfecció la naturalesa de la ciència i el misteri de la vida. Quan va acabar la conferència em vaig apropar en plan fan, aferrada al llibre, un llibre subratllat, fullejat, tacat, rebregat...i amb la mateixa reverència com si hagués de saludar al mateix Gandalf (no se m'acut a ningú millor per comparar-la: per savi i simpàtic) li vaig demanar si me'l podia signar. Somrient va agafar el llibre (el seu llibre!) mentres jo li explicava que ella era una de les culpables de que jo m'hagués fet Biòloga i professora. I que ara intentava transmetre als meus alumnes la mateixa passió i fascinació per la vida que ella m'havia transmès a través dels seus llibres i, aquell dia, amb la seva xerrada. Em va contestar que la meva tasca era molt important, que la societat necessitava persones amb aquesta passió per explicar la ciència. Vaig sortir beneïda:)
Avui he rebut la noticia des de Califòrnia. Com no, en Marc, un altre fan de la Lynn. He anat corrents a buscar la noticia a El Pais, ni rastre. Quina tristesa. Una de les científiques més importants del s.XX, que ha revolucionat la teoria de l'evolució darwinista, proposant i demostrant l'endosimbiosi com a mecanisme evolutiu: la cooperació entre organismes com a motor de canvis en les espècies. No tan sols la competència, o " la llei del més fort". Si en voleu saber més, pregunteu-me;)

Absolut beginner

Hi ha èpoques en les que sento que torno a la casella de sortida. Toca tornar a recórrer les primeres caselles, resentir pèrdues, suportar penes, revisar estructures, somriure alegries, les de sempre però amb el cos més obert, la ment més disposada. Més lligada a la vida. Té un punt primaveral però no permet evasions.

Nus sobre terra farem l'amor,
nus sota terra farem la mort.

Amor, terra, mort. Tot gira mentres el cap fa de les seves. Benvinguda tardor.

Sense que ningú els torbi per res...

Cau la neu
Cau la neu damunt seu,
jau mort damunt del llarg temps
que ningú sap d'ell,
jau mort damunt del llac gelat
des que va fugir del seu destí
fou feliç al mig del bosc,
visqué al marge durant anys...
...anys fa que ningú el veu,
només voltors que volen damunt seu,
ara que jau mort damunt la neu
del llac gelat.
Cau com neu la pluja damunt seu,
naixen flors al seu voltant...
...tant fa que ningú el veu
que jau cobert de plantes i animals
que es mengen el seu cor
i en surten més pardals
que gràcies a ell viuran anys i anys
al mig del bosc
sense que ningú els torbi per res.

Casa

(no he trobat la cançó al Goear. Aquesta és la portada del disc)

El disc que vaig escoltar obsessivament als vintipocs anys al llarg dels últims dies a la meva casa de Rocafort. La petita i fràgil familia marxava a Aribau, jo em resistia a deixar la infància, perdre la oportunitat de la reconciliació: em vaig quedar encara allà un mes, acomiadant-me de les parets i les vistes de la terrassa del n.161, 4rt2a. Un mes de casa buida. Un mes de reconeixement. Ara que l'ombra de la mort m'ha esgarrifat el pit, torno a escoltar Watershade, The colour of spring. Mark Hollis. Casa. Torno a tenir casa: la de dintre meu.

Gracias Mario*

No te salves

No te quedes inmóvil
al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca
no te salves
no te llenes de calma

no reserves del mundo
sólo un rincón tranquilo
no dejes caer los párpados
pesados como juicios

no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo

pero si
pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el júbilo
y quieres con desgana

y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
sólo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino
y te salvas
entonces
no te quedes conmigo

Mario Benedetti