Matí al pati

Música de calma i temporal

La neu s'ha fet gel a Gelida i s'han suspès les classes.
Dia lliure, lliure de plans encaixats en una agenda. Dia regal.
El temporal ha deixat Barcelona delicada: el sol ha sortit desesperat i empeny la neu amb una llum que gairebé es pot tocar. Davant les finestres del pati cau una cortina d'aigua fina, l'edifici regalima. Per un dia la ciutat sembla camp.Darrere, el cel blau, lluent, i la llum que ho reflexa tot. Ressaca deliciosa.

L' Espanya de Sorolla

Catalunya, El pescado

Quina meravella d'exposició...magistral la llum, les cares, la perspectiva...
M'ha conmogut la sensació de pertànyer a una Espanya variada, diversa, plena de persones, maneres de fer, vestits, rituals: en comú la llum i el poble. M'és igual on es posin els límits, ojalà pogués sentir-me meves pintures de persones africanes.

Me n'alegro que en Sorolla no acceptés la proposta de fer murals històrics.

A casa m'he endut "Paseo a orillas del mar" tot i que no formava part de l'exposició.

La llum de Hammershoi

Aquest migdia he anat a buscar calma...i m'he esmunyit a la expo de Hammershoi i Dreyer al CCCB, amb la fantasia de poder passejar-me sola per els quadres. Com quan vas al cine i la sala està buida.

I hi he trobat la llum que m'acaricia molts matins al menjador de casa quan encara estic callada. Segur que a en Hammershoi li haguessin encantat els vidres bruts dels porticons de la terrassa, que deixen entrar una llum tèrbola però acollidora. I els reflexes allargats sobre la taula, sobre el cafè...
Tot i que la llum danesa, o com la pinta Hammershoi en aquests sobris interiors de cases, llueix més blanca, més melangiosa.

Els quadres m'han creat una sensació estranya, ganes d'entrar-hi i transformar-me en les dones de blanc i negre i d'esquenes, ganes de veure el món amb el seu filtre...de fet, en Dreyer col·locava un teixit translúcid a la càmera per crear imatges oníriques a algunes de les seves pel·lícules.
I és estrany perquè precisament són quadres extremadament "realistes", però la llum emociona de tant pura i...sobretot, perquè la tens allà, empresonada, tota la estona que vulguis.

La il·luminació de l'exposició l'he trobada molt currada-je,je, aviso, no en sóc cap experta-, imitant punts de llum natural, aprofitant-ne alguns (o a mi m'ho ha semblat)...i tot envoltat de vellut gris...aneu-hi, si encara no ho heu fet, fins a l'1 de maig, és gratuïta amb el carnet del CCCB i si no val uns 3euros.

Jo hi tornaré un matí ennuvolat...