He passat de Berlín (vacances
perquè sí:) a l'insti de San Roque, a Badalona: horari de tardes, arribo a casa entre les 21h i les 22h, Microbiologia, Anatomia i Bioestadística. Em llevaré cada matí a les 7-8h per estudiar i preparar les classes, dinar i ale! a la arena!!...així, probablement, fins a final de curs...
Toma!
En menys de 24h el meu ser ha sofert un gir radical...de la contemplació a la concentració, de l'insomni existencial a la mort súbita sota els llençols...com jo mateixa em dic moltes vegades: "se me ha ido la tonteria"...;P
Tinc ganes de posar alguna foto berlinesa, d'explicar aquí com m'ha agradat la ciutat, l' emocionant que ha estat veure la marató i en Salva exultant als 22km, recórrer sobre una bici els grans carrers de l'Est, perdrem en la confusió intencionada del museu jueu i tornar al Circus sola, de nit, atravessant la ciutat, amb la inquietud pròpia de la llibertat...dies fantàstics, de nou, dies d'aquest setembre que ha estat un setembre sensacional...
Però no podré explicar-ho tot, no tindré temps...aquest cop se'm queda dins, escalfant els dies llargs que m'esperen aquesta tardor. Dies, per altra banda, inevitables.
"Darle sentido a lo inevitable: esa es la diferencia entre la depresión y el arte"
Andrés Neuman
(aquesta frase últimament em persegueix..)
