L' Espanya de Sorolla

Catalunya, El pescado

Quina meravella d'exposició...magistral la llum, les cares, la perspectiva...
M'ha conmogut la sensació de pertànyer a una Espanya variada, diversa, plena de persones, maneres de fer, vestits, rituals: en comú la llum i el poble. M'és igual on es posin els límits, ojalà pogués sentir-me meves pintures de persones africanes.

Me n'alegro que en Sorolla no acceptés la proposta de fer murals històrics.

A casa m'he endut "Paseo a orillas del mar" tot i que no formava part de l'exposició.

Fear

(...)
What if what you do to survive
kills the things you love

fear's a powerful thing, baby

(...)

Bruce, Devils and dust

Dejarle espacio

El infierno de los vivos no es algo por venir; hay uno, el que ya existe aquí, el que habitamos todos los dias, que formamos estando juntos. Hay dos maneras de no sufrirlo. La primera es fácil para muchos: aceptar el infierno y volverse parte de él hasta el punto de dejar de verlo. La segunda es arriesgada y exige atención y aprendizaje contínuos: buscar y saber reconocer quién y qué, en medio del infierno, no es infierno, y hacer que dure, y dejarle espacio.

Italo Calvino, "Las ciudades invisibles"

Matagalls a la llum

Llum, teníem set de llum, i vam quedar cecs, enlluernats de silenci, de blanc i blau i hivern.

Fantàstic dia al Matagalls, preludi d'un canvi...

la vida em sosté, inesperadament*

Desig congelat

Tinc els desitjos en un tupper al congelador.

I mentrestant tiro de caldo Aneto, sofregits i verdura al vapor.

Menjar de règim,
indolor, inolor,
sense emoció.

Una vegada vaig demanar: "Dios mío, hazme desnatada".
No volia dir congelada. No volia dir uperitzada.
Volia dir bullir lleugerament, fer xup-xup, en un caldo d'espècies canviant,
provar receptes, cosir cortines, pintar parets, regar plantes, florir cadires.

Tot està controlat?
tot està congelat.
No trobo el microones.
he cremat el mooncup.

Revolutionary road, Vila de Gràcia, Barcelona.

Retrato de una Loca 1822-23 Théodore Géricault

Podria ser el "Retrat de la meva àvia, Gertrudis. Boja i persona".

Viu al límit, control /descontrol; ha perdut la cuirassa civil, la independència, la capacitat de comunicar-se coherentment. Però no ha perdut el fil, és la boja Gertrudis. La persona continua dintre, sobreviu i s'expressa. Tenim por dels bojos, tenim por de nosaltres mateixes.

Morning with Portishead

Roseland, NYC (1998)

The sun shining through the window and myself, HOME(2009).Sold out.

#1:All mine: only you are taking me over.
#2: ... strange roads full of rusted men...and women.
#3:Can't hold this sour times anymore.
#4: Give me a reason to be...a woman.

Second round: Third (2008)