El Big Bang: un munt d'energia i possibilitats comprimides i estàtiques durant anys fan explosió de cop i volta donant lloc a conseqüències inmediates i llencen a l'espai i al temps trossos i trocets de materials que un bon dia creen vida. I qui sap encara cap a on estan viatjant i sembla que s'allunyen però l'univers no és lineal i els trossos s'apropen i ksh! la química torna a funcionar. I n'hi ha que ja no reaccionen, però potser, qui sap, en un anys en un altre lloc...
Però els elements essencials: Dan, Guille, Paola, Ro, Laura, la otra, Eva, Teresa, Miri...amb ells i elles les combinacions són infinites i la vida i la sinergia que en sorgeix m'emociona, em conmociona i em xuta cada cop que compartim moments.
I en el caldo de cultiu primigeni, els carrers de Utrecht, les moquetes de les escales impossibles, els passadissos de l'Albert Heijn, les cadires del België, el Wilhemina Park, "el bote"...és en aquests indrets on, amb els elements essencials, esdevé, de nou, la meravella.
I no aterrisso i me n'adono fins avui: amb ells he forjat el verdader sentit de l'amistat. Si algun dia faig un diccionari de paraules i vivències, crec que Utrecht i amistat aniran juntes. Malgrat els anys, les distàncies i els silencis quan ens tornem a trobar tot flueix de nou. I no és tan sols perfecte: també és imperfecte, també hi ha moments difícils, també hi ha malentesos i tristeses, però el sentiment profund que ens uneix suavitza els engranatges.
Utrecht és el meu Big Bang personal: i encara viatgen els trossos...les possibilitats inesperades.
Dra. Fernández Ca(o)ntón
Los chicos i las chicas
Bella Paola
Utrecht: between Oudegracht and the Dom.
