Grans esperances
Fa 2 mesos
de juliol 31, 2011
De vegades...
...l' emoció em sorprèn despistada i no hi ha res com una cançó impresionant com aquesta per sentir-me acompanyada.
Són dies de pell i sentiments,
expectatives,
acomiadaments,
i present,
molt de present.
Per fi visc on sóc.
de juliol 25, 2011
Los cinco a la bona vida
de juliol 17, 2011
Cigronet o cigroneta
Què fantàstic és
que una amiga fantàstica
estigui fent un cigronet
dintre la seva panxa,
o una cigroneta,
que tindrà els seus ullets,
la seva alegría,
la seva guapura,
i la d'ell,
la seva empenta,
o no.
Serà una persona,
què emocionant
quelcom tan habitual,
i tan emocionant.
que una amiga fantàstica
estigui fent un cigronet
dintre la seva panxa,
o una cigroneta,
que tindrà els seus ullets,
la seva alegría,
la seva guapura,
i la d'ell,
la seva empenta,
o no.
Serà una persona,
què emocionant
quelcom tan habitual,
i tan emocionant.
de juliol 15, 2011
No pot ser que estiguis sola
- Quina mala passada, no? lo de les opos..._.
- Bé, ho he passat ràpid, eh, que al cap i a la fi estem soles davant les coses, si ens enfonsem massa haurem de tornar cap amunt, dues feines_.
(En Julià, 50 anys, secretari de l'institut, torça el gest, s'emociona)
- Tu no pot ser que estiguis sola_.
(Ressona la frase fent-me vibrar el pit, em quedo torbada)
- Vull dir sola davant la vida, al cap i a la fi estem soles, no?_.
(En Julià nega amb el cap, melancòlic)
Les darreres setmanes he rebut una insolació de carinyo, estic torbada...surto després d'un curs dins de la cova de les opos com si realment hagués estat tancada en un capoll, aïllada d'antics estímuls per trencar vells esquemes on les noves ales ja no serveixen. I les provo amb qui em coneix nova i de sobte només rebo que humanitat, em sento tant agraïda, afortunada. Feliç.
I no sé com dir-ho però les ales sempre han estat allà, arrugades. Em reconec ara en el mirall en un diàleg que sempre he tingut en silenci, sense mirarme als ulls. Sempre he volat en terreny segur, ara amplio territori. El vent bufa suau, m'agrada la brisa que em porta, porto les regnes. No estic sola.
- Bé, ho he passat ràpid, eh, que al cap i a la fi estem soles davant les coses, si ens enfonsem massa haurem de tornar cap amunt, dues feines_.
(En Julià, 50 anys, secretari de l'institut, torça el gest, s'emociona)
- Tu no pot ser que estiguis sola_.
(Ressona la frase fent-me vibrar el pit, em quedo torbada)
- Vull dir sola davant la vida, al cap i a la fi estem soles, no?_.
(En Julià nega amb el cap, melancòlic)
Les darreres setmanes he rebut una insolació de carinyo, estic torbada...surto després d'un curs dins de la cova de les opos com si realment hagués estat tancada en un capoll, aïllada d'antics estímuls per trencar vells esquemes on les noves ales ja no serveixen. I les provo amb qui em coneix nova i de sobte només rebo que humanitat, em sento tant agraïda, afortunada. Feliç.
I no sé com dir-ho però les ales sempre han estat allà, arrugades. Em reconec ara en el mirall en un diàleg que sempre he tingut en silenci, sense mirarme als ulls. Sempre he volat en terreny segur, ara amplio territori. El vent bufa suau, m'agrada la brisa que em porta, porto les regnes. No estic sola.
de juliol 11, 2011
Arrancada de cavall, parada burrocràtica
Fin de la historia.
No habemus plaza.
M'ha faltat experiència, cursos, titulitis...m'he quedat la nº107. Demà aniré a reclamar uns punts que no m'han contat i a veure si rasco una mica, de totes maneres impossible arribar al nº55 (55 places). Hi ha gent amb molts anys d'experiència i molts cursos i suposo que amb tota una estratègia per aprovar les opos amb els mèrits, per si l'altra part no els va bé. Jo he estat novata i he invertit molt d'esforç en l'estudi i la programació. I a mucha honra:)
Reconec que no és el meu estil anar a fer el ploramiques. Potser perquè no ho he necessitat mai en temes acadèmics. Però les opos és un procés burrocràtic, en el que es tria al que s'ajusta al protocol, no hi ha valoracions qualitatives ni d'excelència;). Ja sé, sona fatal, però resulta que tinc l'autoestima professoril molt alta després d'aquest any treballant. He rebut moltes bones coses dels meus alumnes i companys, fins i tot del tribunal en la primera fase. Moltes satisfaccions que, quin privilegi, ara són més fortes que el glop de ràbia que se m'ha quedat a la gola. Ploraré una miqueta i arri, arri, tatanet, que ens espera l'estiuet!!!!!
A refer el niu i tornar a encarrilar el motor, els desitjos i les coses bones de la vida.
:)
No habemus plaza.
M'ha faltat experiència, cursos, titulitis...m'he quedat la nº107. Demà aniré a reclamar uns punts que no m'han contat i a veure si rasco una mica, de totes maneres impossible arribar al nº55 (55 places). Hi ha gent amb molts anys d'experiència i molts cursos i suposo que amb tota una estratègia per aprovar les opos amb els mèrits, per si l'altra part no els va bé. Jo he estat novata i he invertit molt d'esforç en l'estudi i la programació. I a mucha honra:)
Reconec que no és el meu estil anar a fer el ploramiques. Potser perquè no ho he necessitat mai en temes acadèmics. Però les opos és un procés burrocràtic, en el que es tria al que s'ajusta al protocol, no hi ha valoracions qualitatives ni d'excelència;). Ja sé, sona fatal, però resulta que tinc l'autoestima professoril molt alta després d'aquest any treballant. He rebut moltes bones coses dels meus alumnes i companys, fins i tot del tribunal en la primera fase. Moltes satisfaccions que, quin privilegi, ara són més fortes que el glop de ràbia que se m'ha quedat a la gola. Ploraré una miqueta i arri, arri, tatanet, que ens espera l'estiuet!!!!!
A refer el niu i tornar a encarrilar el motor, els desitjos i les coses bones de la vida.
:)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
