Grans esperances
Fa 2 mesos
de desembre 27, 2009
de desembre 24, 2009
The breeze
I'd like to touch you, but I've forgotten how
And said I didn't need you, but look at me now
Sometime in the summer when we're lying in the breeze
The breeze will kill me, the breeze will kill me
I tried to follow the path that you're on
Something in me is stubborn, I keep going wrong
If you can forgive me now, we'll meet up in another land
When the breeze has killed me, when the breeze has killed me
Sometime in the summer when we're lying in the grass
And the breeze, the breeze
Well my baby cries when he's tired
My puppy howls with the moon
You can never be sure of the people that you know
They don't want to show you their sadness
Yesterday I talked with my father
He said that we could never win
It's so hard to tell where I end and my father begins
So if you see me passing by
Please hold me deep in your heart
And just remember I want to help you, I don't want to hurt you
Just remember I want to help you, I don't want to hurt you
So don't tear it apart
Well my baby cries when he's tired
My puppy howls with the moon
de desembre 22, 2009
de desembre 21, 2009
de desembre 14, 2009
de desembre 13, 2009
Llum en l'art d'estimar
Buscant el timó on aferrar-me i navegar he obert, per primer cop, "El arte de amar",d' Erich Fromm. Anys davant els meus ulls a l'estanteria i mai m'havia atrevit a obrir-lo.
Ara estic preparada. Profundament preparada. Lúcidament preparada per al més obvi:
Si dos personas que son desconocidas la una para la otra,(...), dejan caer de pronto la barrera que las separa,(...), ese momento de unidad constituye uno de los más estimulantes y excitantes de la vida.(...)Ese milagro de śubita intimidad (...).No obstante,(...), consideran la intensidad del apasionamiento, ese estar "locos" el uno por el otro, como una prueba de la intensidad de su amor, cuando sólo muestra el grado de su soledad anterior.
Continuarà...:)
Ara estic preparada. Profundament preparada. Lúcidament preparada per al més obvi:
Si dos personas que son desconocidas la una para la otra,(...), dejan caer de pronto la barrera que las separa,(...), ese momento de unidad constituye uno de los más estimulantes y excitantes de la vida.(...)Ese milagro de śubita intimidad (...).No obstante,(...), consideran la intensidad del apasionamiento, ese estar "locos" el uno por el otro, como una prueba de la intensidad de su amor, cuando sólo muestra el grado de su soledad anterior.
Continuarà...:)
de desembre 06, 2009
de desembre 04, 2009
L'institut
He deixat de llegir. He deixat les noveles, els assaigs, reposant sobre l'estanteria de nit de l'habitació. Fa temps que no vaig al cine, fa temps que no miro una peli a casa. Fa un mes que quan tinc temps necessito estar dintre de mi i quedar-m'hi una estona, i sentir. Fa un mes que sento el buit. Li busco els límits, deixo que se m'endugui a territoris tabú, abismes. Fa mal però m'hi reconec. Ho necessito, creuar els límits. Sortir d'on he estat fugida sempre. Entrar on he estat sempre.
Y si nada nos libra de la muerte,
que el amor nos salve de la vida.
(El salvavidas, Javier Velaza. mon amour;)
Ara visc el contrari: la vida em salva de l'amor. Ara la vida és generosa. I l'amor aspre.
El "salvavidas" d'aquesta tardor: l'institut.
Visc tantes i tantes històries de personetes cada dia (!). Nenes i nens, mirades per tot arreu. M'enfado, crido, m'endolço, xiuxiuejo, somric, faig riure, em preocupo, em contradic, m'equivoco, la clavo...l'institut és un organisme palpitant que m'enganxa. Passo 6 hores trepidants a Gelida cada dia. Els alumnes em tenen fascinada. Jo, miop per no veure l'horror, ara tinc mirades per tot arreu, mirades als ulls, mirades transparents, desafiants, provocadores, estimulants. Jo em conecto a elles, i entro al viatge de la classe: els polinomis, els metalls, la glucosa, Darwin...tot brolla. Arriba el divendres i el buit m'atrapa. M'he deixat endur tant al llarg de la setmana que quan em torno a trobar amb el buit, sento que la cinta transportadora s'ha aturat, ja no respiro, m'ofego. He après a viure aquesta sensació i no trigo en buscar un gronxador per ballar en el buit: la música. Tardes fredes de música.
De moment em quedaré aquí un temps. Estic escèptica i hivernant.
I aniré i vindré de l'institut per sentir-me viva.
Y si nada nos libra de la muerte,
que el amor nos salve de la vida.
(El salvavidas, Javier Velaza. mon amour;)
Ara visc el contrari: la vida em salva de l'amor. Ara la vida és generosa. I l'amor aspre.
El "salvavidas" d'aquesta tardor: l'institut.
Visc tantes i tantes històries de personetes cada dia (!). Nenes i nens, mirades per tot arreu. M'enfado, crido, m'endolço, xiuxiuejo, somric, faig riure, em preocupo, em contradic, m'equivoco, la clavo...l'institut és un organisme palpitant que m'enganxa. Passo 6 hores trepidants a Gelida cada dia. Els alumnes em tenen fascinada. Jo, miop per no veure l'horror, ara tinc mirades per tot arreu, mirades als ulls, mirades transparents, desafiants, provocadores, estimulants. Jo em conecto a elles, i entro al viatge de la classe: els polinomis, els metalls, la glucosa, Darwin...tot brolla. Arriba el divendres i el buit m'atrapa. M'he deixat endur tant al llarg de la setmana que quan em torno a trobar amb el buit, sento que la cinta transportadora s'ha aturat, ja no respiro, m'ofego. He après a viure aquesta sensació i no trigo en buscar un gronxador per ballar en el buit: la música. Tardes fredes de música.
De moment em quedaré aquí un temps. Estic escèptica i hivernant.
I aniré i vindré de l'institut per sentir-me viva.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
