13 de Febrer 2011
Alinyà a Barcelona
pati de casa
Grans esperances
Fa 2 mesos
de febrer 27, 2011
de febrer 11, 2011
Denúncia
La Paloma* tremola compulsivament,
el seu cos fràgil trontolla sota l'abisme,
només els seus ulls ametllats i oberts,
plens de certesa,
denuncien.
"Tinc por de tornar a casa. El meu pare em pegarà amb una corretja.
O un cable. Demà no em deixarà venir a l'institut perquè no se'm vegin les marques".
No dubto.
Denuncio.
Comença el circ.
Mossos d'Esquadra.
Serveis Socials.
Ambulància.
Equip directiu.
El capitost repugnant, l'autoritat que davant l'agressió s'amaga en la seva cova pestilent, afirma: "Si haguéssim de denunciar tots els casos..., que entre una bofetada i una corretja tampoc hi ha tant...vés a saber". I més que no he volgut sentir. Per no abraonar-me sobre d'ell i volcar el meu anticrist.
Ningú mira els ulls de la Paloma i hi veu la denúncia a crits. Li demanen a ella, 13 anys, que porti al seu pare a la presó. Ningú se'n vol fer càrrec dels seus ulls, del seu pare, criminal.
Ningú vol mirar-se a l'espill de la merda. I olorar el pànic, l'abús de poder sobre una nena. Les rates tenen por de veure's, de ser qui són.
La manipulació més perversa brinda un final feliç a les clavegueres: la familia es reconcilia. La bèstia s'empenedeix davant del públic. Aplaudiments a la redenció.
Als camerinos,
la bèstia es retorça.
La Paloma continúa desamparada. No sabem protegir-la.
A veces oímos un rumor a nuestros pies, o entre las sombras, y nos da miedo que las ratas ya estén aquí, entre nosotros. Ahora que éramos tan felices.(...)
También este Hamelin es un cuento sobre la culpa de los adultos y su castigo. Sobre los niños de una ciudad que no sabe protegerlos. Sobre un niño y sus enemigos. Sobre el ruido que le rodea y el miedo con que nos mira. Juan Mayorga (Presentació de Hamelin, obra de teatre d'Animalario, sobre els abusos als nens).
*La Paloma existeix amb un altre nom, en un institut, en una ciutat.
el seu cos fràgil trontolla sota l'abisme,
només els seus ulls ametllats i oberts,
plens de certesa,
denuncien.
"Tinc por de tornar a casa. El meu pare em pegarà amb una corretja.
O un cable. Demà no em deixarà venir a l'institut perquè no se'm vegin les marques".
No dubto.
Denuncio.
Comença el circ.
Mossos d'Esquadra.
Serveis Socials.
Ambulància.
Equip directiu.
El capitost repugnant, l'autoritat que davant l'agressió s'amaga en la seva cova pestilent, afirma: "Si haguéssim de denunciar tots els casos..., que entre una bofetada i una corretja tampoc hi ha tant...vés a saber". I més que no he volgut sentir. Per no abraonar-me sobre d'ell i volcar el meu anticrist.
Ningú mira els ulls de la Paloma i hi veu la denúncia a crits. Li demanen a ella, 13 anys, que porti al seu pare a la presó. Ningú se'n vol fer càrrec dels seus ulls, del seu pare, criminal.
Ningú vol mirar-se a l'espill de la merda. I olorar el pànic, l'abús de poder sobre una nena. Les rates tenen por de veure's, de ser qui són.
La manipulació més perversa brinda un final feliç a les clavegueres: la familia es reconcilia. La bèstia s'empenedeix davant del públic. Aplaudiments a la redenció.
Als camerinos,
la bèstia es retorça.
La Paloma continúa desamparada. No sabem protegir-la.
A veces oímos un rumor a nuestros pies, o entre las sombras, y nos da miedo que las ratas ya estén aquí, entre nosotros. Ahora que éramos tan felices.(...)
También este Hamelin es un cuento sobre la culpa de los adultos y su castigo. Sobre los niños de una ciudad que no sabe protegerlos. Sobre un niño y sus enemigos. Sobre el ruido que le rodea y el miedo con que nos mira. Juan Mayorga (Presentació de Hamelin, obra de teatre d'Animalario, sobre els abusos als nens).
*La Paloma existeix amb un altre nom, en un institut, en una ciutat.
de febrer 03, 2011
The constant gardener
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
