Castellers a la Mercè!

Torre de nou amb folre i manilles pels castellers de Vilafranca.

Ahir, un any més, vam tancar la Mercè a la Pl. Sant Jaume vibrant i suant amb els castells. Junt amb el foc dels diables, les dues tradicions catalanes que em fan vibrar a cop de tambors i gralles. Tradicions laiques i simbòliques, tradicions col·lectives que busquen la superació col·lectiva del foc i l'equilibri. No hi ha tortures a animals, no hi ha idolatració a una persona, no són sexistes, demanen concentració i valentía,no pas egocentrisme i brutalitat: és un treball col·lectiu d'homes, dones, petits i grans...tradició del poble. I no parlo de nació, parlo de poble.

Amb la Mercè s'acaba l'estiu...ahir el sol picava de valent, avui el dia s'ha aixecat rúfol i fresquet. Fresca de pluja i bolets. Benvinguda la tardor!

Sincerelly, L. Cohen

La foto és meva, desde la secció 207 del Palau a la pantalla. Per a mi com si l'hagués tingut a tocar;)

Encara no he sortit de la barca. El concert d'ahir em va transportar a la meva infància, als matins de dissabte a Ulldemolins, plens de llum i música a flor de pell; a l'habitació de la música a casa,a casa els meus pares, on podia escoltar els discos obsessivament...als moments en els que la veu de Leonard ens embolcallava i ens refugiava en una barca suau, càlida i intensa. Salvats.
Sobretot infància. Després la seva música ha acompanyat moments d'amor compartit, moments d'amor propi,sempre gronxant-me, sempre gronxant-nos.

I ahir la nit va tenir una màgia d'aquella que fa que un Palau Sant Jordi semblés el menjador de casa. Aquella màgia que, a cada gest, a cada moment del concert, sacseja la pell dels milers de persones que vibràvem com electrons deixats anar. Tots embarcats. Deixats anar.

Estremecedor.

Did you ever go clear?

Demà, demà...vaig obrint-me la pell amb les seves cançons per a que demà el xoc, l'abraçada càlida de la seva veu, no em trobi massa vestida.

"Nunca he tenido la certeza de vivir en un solo mundo, la tranquilidad de una pertenencia indudable".

Antonio Muñoz Molina, artículo en el Babelia del sábado. Gracias gK;)

The Tiger Lillies!!

Fenòmen extrany, grups que no sé perquè abandono, i un dia reapareixen de manera obsessiva i acompanyen a la perfecció temps extranys de transició i decisions. De sobte, dels dies en que casa meva estava plena de gent...

Tenen molts discs, moltes cançons, cosins germans de'n Tom, Tom Waits.

The Tiger Lillies!!Punk gipsy cabaret!

Com a casa;)

Quan vaig estar a Holanda (2001-2002) encara no feien la trobada...com hagués canviat la meva integració si hagués pogut participar del Red Hair Day!!!

Estar en ti

Yo no entro en ti para que tú te pierdas
bajo la fuerza de mi amor;
yo no entro en ti para perderme
en tu existencia ni en la mía;
yo te amo y actúo en tu corazón
para vivir con tu naturaleza,
para que tu te extiendas en mi vida.
Ni tú ni yo. Ni tú ni yo.
Ni tus cabellos esparcidos aunque los amo tanto.
Sólo esta oscura compañía. Ahora
siento la libertad. Esparce
tus cabellos. Esparce tus cabellos.

Antonio Gamoneda