de juny 03, 2007

Amor universal?

Veig que he estat més d'un mes sense escriure res...setmanes mogudes que m'han abocat vertiginosament a l'estiu...en tres setmanes marxo a Alinyà, al meu "retiro" muntanyil. Però res de meditació ni calma: contacte ininterromput amb més de 20 persones durant 30 dies. Ni Lost, ni Big Brother ni subhastes de ronyons: Alinyà és trepidant!!!!

I torno al blog perquè el necessito de nou: avui m'he trobat amb una frase d'aquelles que semblen òbvies però que em trastoquen (són les millors) i...oh!...de la mà del polèmic Fernando Savater...que tant em va fer pensar a BUP amb la seva Ética para Amador, i després...bé, diguem que vaig abandonar la seva faceta filosòfica, i només me'l trobava de forma esperpèntica a la tele, sense poder fer la connexió entre aquell home fantàstic que m'aconsellava com si jo fos la Amadora;), i el personatge mediàtic...

He de dir que gràcies a en grankabeza m'estic tornant a replantejar la decepció...i això ha fet que em llegís avui la fantàstica conversa sobre Déu que va sortir ahir al Babèlia...i allà he trobat aquestes paraules, que...oh! han calmat una inquietud que tenia... gràcies Fernando:O)

"Amamos lo perecedero precisamente porque va a perecer; no amamos lo eterno, lo invulnerable, nadie ama el universo, se pasa muy bien sin nuestros cariños. Amamos a aquellas personas que quisiéramos perpetuar y no podemos, es su fragilidad lo que suscita nuestro amor."


Crec que després del magnífic "Todo se derrumba" de Chinua Achebe, m'endinsaré a "La vida eterna" d'en Fernando...el retrobament amb el filòsof...:O)

gràcies, grankap;)