Una expo no planificada va trencar el fred de París. La petita famille bizarre (què bé sona en francès tot) vam estar d'acord. Els impressionistes de Montmatre potser ja només ens impressionen en la soledat de cadascú i el quadre, ja no són una experiència col·lectiva. Al Musée d'Orsay L'ange du bizarre, una exposició sobre el Romanticisme obscur de Goya a Max Ernst, va fer callar al ramat de turistes. Tots avançàvem en silenci en un diàleg intern amb el nostre àngel caigut, amb la nostra víctima, amb els nostres monstres. Una d'aquelles exposicions que no tan sols és la pintura que veus, no només el text que algú ha escrit, segur, amb la passió de la introspecció. Una exposició que trascendeix a cadascun dels seus quadres i a cadascun dels que miràvem cara a cara, amb la raó dormida, els nostres monstres en cada pintura.
“El sueño de la razón produce monstruos”, Francisco de Goya
Johann Heinrich Füssli (1741-1825) Mad
Kate 1806-1807 Frankfurt-am-Main, Frankfurter Goethe-Haus Freies
Deutsches Hochstift, inv.1955-007 © Ursula Edelmann – ARTOTHEK
Johann
Heinrich Füssli (1741-1825) The Nightmare 1781 Detroit, Detroit
Institute of Arts, Founders Society © Bridgeman Art Library
A gauche : Jean Delville (1867-1953), L’Idole de la perversité, 1891, Pierre noire sur papier, 81,5 x 48,5 cm, Collection Privée © Droits réservés - A droite : Franz von Stuck (1863-1928), Le Baiser du Sphinx
(Der Kuss der Sphinx), après 1895, Fusain, pierre noire et rehauts de
blanc sur papier brun clair, 55 x 48,5 cm, Collection particulière ©
Droits réservés
