Grans esperances
Fa 2 mesos
de desembre 31, 2011
de desembre 26, 2011
Poema de Nadal (Josep Maria de Sagarra)
Cant III
Un camí!
Quina cosa més curta de dir!
Quina cosa més llarga de seguir!
Quin so vulgar i estrany!
Un camí!...
Quina sentida de pena i patir,
quina promesa de calma i de guany!
Un camí!...
Els camins són l’angúnia primera
del rústec cor llunyà,
que ni ell sabia el que era
o per saber es posava a caminar...
Camins, serps d’encantària,
que feu amable el feix
del qui es vol lliurar d’ell mateix,
de la pròpia tristesa solitària,
i vol cercar un altre somriure,
una altra sang o un altre crit,
i fins un altre món més ennegrit
per poder viure!
(...)
Però si enmig l’espessorall
el pit rebel deixa la fúria,
i troba un caminet com un mirall
fred i glaçat dins la foscúria,
i pot seguir-lo mansament
sense escoltar cap més musica,
sentirà com el fum del pensament
es va aclarint de mica en mica.
(...)
Si ets net de cor, pastor mesquí,
no t'has de perdre pel camí
que et va guiant l'estrella cauta;
no t'has de perdre, pastoret,
anant seguint el camí dret,
amb el sac de gemecs i la flauta!
Pastor dels meus somnis d'infant,
de les meves tristeses de gran,
pastor menut del meu pessebre,
tant és que fem com que no fem,
sempre es troba el camí de Betlem,
encara que ens escanyi la tenebra!
(Fragment del Poema de Nadal de'n Sagarra, llegit en veu alta per tots ahir dia de Nadal al poble. Cadascú vàrem llegir un trocet, van haver-hi moments emocionants, bisos, embarbussades, silencis...un trocet del significat oblidat del Nadal que encara manté viva la flama al cor de la tieta Roser.)
Un camí!
Quina cosa més curta de dir!
Quina cosa més llarga de seguir!
Quin so vulgar i estrany!
Un camí!...
Quina sentida de pena i patir,
quina promesa de calma i de guany!
Un camí!...
Els camins són l’angúnia primera
del rústec cor llunyà,
que ni ell sabia el que era
o per saber es posava a caminar...
Camins, serps d’encantària,
que feu amable el feix
del qui es vol lliurar d’ell mateix,
de la pròpia tristesa solitària,
i vol cercar un altre somriure,
una altra sang o un altre crit,
i fins un altre món més ennegrit
per poder viure!
(...)
Però si enmig l’espessorall
el pit rebel deixa la fúria,
i troba un caminet com un mirall
fred i glaçat dins la foscúria,
i pot seguir-lo mansament
sense escoltar cap més musica,
sentirà com el fum del pensament
es va aclarint de mica en mica.
(...)
Si ets net de cor, pastor mesquí,
no t'has de perdre pel camí
que et va guiant l'estrella cauta;
no t'has de perdre, pastoret,
anant seguint el camí dret,
amb el sac de gemecs i la flauta!
Pastor dels meus somnis d'infant,
de les meves tristeses de gran,
pastor menut del meu pessebre,
tant és que fem com que no fem,
sempre es troba el camí de Betlem,
encara que ens escanyi la tenebra!
(Fragment del Poema de Nadal de'n Sagarra, llegit en veu alta per tots ahir dia de Nadal al poble. Cadascú vàrem llegir un trocet, van haver-hi moments emocionants, bisos, embarbussades, silencis...un trocet del significat oblidat del Nadal que encara manté viva la flama al cor de la tieta Roser.)
de desembre 23, 2011
Les bones coses del 2012 (i les que vindran)
El meu adorat Piers no creua mai els Pirineus,
però el dia 2 de Març estarà més a prop que mai...
Qui vol venir amb mi?
toca divendres, podríem passar el cap de setmana a la Catalunya Nord, Canigó, Colliure...
ja us ho recordaré...:)
De moment sembla que el 2012 porta bones coses: l'Abril, la Lise, en Piers, Madrid, el Hobbit, NY, NY, els funcionaris calentets, calentets...tinc ganes ja de girar el fulls del calendari, que passi el temps i s'empassi la boira en la que hem quedat estancats. Tot sigui per resistir en l'Absolut en el que ens obliguen a viure...
BENVINGUT 2012
*********BON ANY PER TOTS I TOTES*******
però el dia 2 de Març estarà més a prop que mai...
Qui vol venir amb mi?
toca divendres, podríem passar el cap de setmana a la Catalunya Nord, Canigó, Colliure...
ja us ho recordaré...:)
De moment sembla que el 2012 porta bones coses: l'Abril, la Lise, en Piers, Madrid, el Hobbit, NY, NY, els funcionaris calentets, calentets...tinc ganes ja de girar el fulls del calendari, que passi el temps i s'empassi la boira en la que hem quedat estancats. Tot sigui per resistir en l'Absolut en el que ens obliguen a viure...
BENVINGUT 2012
*********BON ANY PER TOTS I TOTES*******
de desembre 21, 2011
de desembre 19, 2011
de desembre 17, 2011
Inquietud
Mis ahorros tienen miedo al corralito
M'està atrapant una por a que tots els privilegis d'una vida de primer món no em serveixin de res un cop tot es tergiversi. Por a dependre dels diners i que els diners, de cop, deixin de ser troços de paper o metall a canvi dels quals la meva vida ha estat materialment tranquila. A canvi de treballar en allò que m'agrada tinc la vida que m'agrada, amb els diners com a intermediaris. Sóc una privilegiada.
I tinc por perquè sento una mandra infinita a reaccionar. Prefereixo la incredulitat i el nihilisme abans de creure en que puc reaccionar.
Hi ha llocs on els diners valen ben poc:)
M'està atrapant una por a que tots els privilegis d'una vida de primer món no em serveixin de res un cop tot es tergiversi. Por a dependre dels diners i que els diners, de cop, deixin de ser troços de paper o metall a canvi dels quals la meva vida ha estat materialment tranquila. A canvi de treballar en allò que m'agrada tinc la vida que m'agrada, amb els diners com a intermediaris. Sóc una privilegiada.
I tinc por perquè sento una mandra infinita a reaccionar. Prefereixo la incredulitat i el nihilisme abans de creure en que puc reaccionar.
Hi ha llocs on els diners valen ben poc:)
de desembre 16, 2011
No sé què dir quan he de dir que no.
*llegint el que escriu la fantàstica S., he retingut una frase abans de llegir-la paraula per paraula. M'ha ressonat. Després he vist que l'original no era el que havia quedat en la meva memòria. Quin viatge més extrany.
*llegint el que escriu la fantàstica S., he retingut una frase abans de llegir-la paraula per paraula. M'ha ressonat. Després he vist que l'original no era el que havia quedat en la meva memòria. Quin viatge més extrany.
de desembre 08, 2011
Interferències
De moment els tres primers capítols estan online. El dia 20 de desembre estarà disponible la pel·lícula sencera. (cliqueu sobre la imatge)
Un projecte que semblava una quimera i ha esdevingut real gràcies a la necessitat desinteressada de tot un equip (ODG, Quepo , tres actrius i un actor) de denunciar el més flagrant d'una manera lúcida i diferent.
de desembre 06, 2011
the dam bursts open, we suddenly live
Sun rises above the factory but the rays don’t make it to the street.
Through the gates come the employees, beaten down and dragging their feet.
A group of lefties hand out pamphlets to the workers coming in.
For two people on the pavement life will never be the same again.
When she placed it in his hand, people must have seen the sparks.
Neither understands what just happened to their hearts.
“Another morning in this place has ripped me out of my dream.”
Realizing life’s a waste as the whistle lets off steam.
One thing about it all is nothing’s ever going to change.
It’s like our progress has just stalled and everyday is the same.
“She placed it in my hand.” Co-workers must have seen the sparks.
“I couldn’t understand what just happened to my heart.”
“Hello, my name is David, your name is Veronica, let’s be together, let’s fall in love. Hello, my name is David, your name is Veronica - let’s be together, until the stars go out.”
All we need is for something to give, the dam bursts open, we suddenly live.
“The boot off my throat, life is returning, the boot off my throat, let’s all emote.”
“Dawn breaks across this town and a new dawn breaks for me.
I couldn’t take the pains of the underclass, trying to smile through gritted teeth.
We must now all join up and throw off the shackles of shame.
United we can’t be defeated, they shall hear us proclaim.
I placed it in his hand. Comrades must have seen the sparks.
I couldn’t understand what happened to my heart.
Hello, your name is David, I am Veronica, let’s be together, until the water swallows us.
Hello, you must be David, I am Veronica - let’s be together, until we’re all finally crushed.”
All we need is for something to give, the dam bursts open, we suddenly live.
“The boot off my throat, life is returning, the boot off my throat, let’s all emote.”
de novembre 27, 2011
Oda audiovisual a en Piers Faccini
Piers, en una foto que no està tremendament guapo,
però sí tremendament interessant.
però sí tremendament interessant.
La Isa un dia em va enviar Two Grains of Sand:
i em vaig enamorar de'n Piers. Vaig voler saber moltes coses d'ell:
www.piersfaccini.com
Vaig descobrir els seus discos, les seves pintures:
vaig comprovar que en Piers és una delicia i que amb els seus amics adapten cançons precioses:
I per acabar, no me'n puc estar, una foto de guapo guapíssim (per la Isa;)
i em vaig enamorar de'n Piers. Vaig voler saber moltes coses d'ell:
www.piersfaccini.com
Vaig descobrir els seus discos, les seves pintures:
vaig comprovar que en Piers és una delicia i que amb els seus amics adapten cançons precioses:
Ara he descobert el seu últim disc: My wilderness. Un collaret amb perles africanes, orientals, inspiracions que s'entrellacen amb la seva veu de carrers humits i hiverns foscos. Amb un títol salvatge. I un directe delicat. Perfecta combinació:
I per acabar, no me'n puc estar, una foto de guapo guapíssim (per la Isa;)
de novembre 25, 2011
Lynn Margulis (1938-2011)
Lynn Margulis ha mort. La de vegades que he escrit el seu nom amb orgull. Dona científica, persona que em va transmetre la seva passió per la vida, per l'origen de la vida, per la Biologia, a través d'un dels primers llibres científics que vaig llegir quan era adolescent: Què és la vida? escrit per ella i el seu fill, Dorion Sagan (sí, sí, fill de'n Carl;).
Ara fa uns anys (2006) vaig tenir el plaer de sentir-la parlar al CCCB en un dels millors cicles de conferències als que he anat mai: Vida-reflexions sobre els límits de la naturalesa humana. A la conferència hi vam assistir 500 persones que vam transformar-nos en alumnes fascinats per la seva classe magistral, per la seva humanitat i per saber transmetre a la perfecció la naturalesa de la ciència i el misteri de la vida. Quan va acabar la conferència em vaig apropar en plan fan, aferrada al llibre, un llibre subratllat, fullejat, tacat, rebregat...i amb la mateixa reverència com si hagués de saludar al mateix Gandalf (no se m'acut a ningú millor per comparar-la: per savi i simpàtic) li vaig demanar si me'l podia signar. Somrient va agafar el llibre (el seu llibre!) mentres jo li explicava que ella era una de les culpables de que jo m'hagués fet Biòloga i professora. I que ara intentava transmetre als meus alumnes la mateixa passió i fascinació per la vida que ella m'havia transmès a través dels seus llibres i, aquell dia, amb la seva xerrada. Em va contestar que la meva tasca era molt important, que la societat necessitava persones amb aquesta passió per explicar la ciència. Vaig sortir beneïda:)
Avui he rebut la noticia des de Califòrnia. Com no, en Marc, un altre fan de la Lynn. He anat corrents a buscar la noticia a El Pais, ni rastre. Quina tristesa. Una de les científiques més importants del s.XX, que ha revolucionat la teoria de l'evolució darwinista, proposant i demostrant l'endosimbiosi com a mecanisme evolutiu: la cooperació entre organismes com a motor de canvis en les espècies. No tan sols la competència, o " la llei del més fort". Si en voleu saber més, pregunteu-me;)
Ara fa uns anys (2006) vaig tenir el plaer de sentir-la parlar al CCCB en un dels millors cicles de conferències als que he anat mai: Vida-reflexions sobre els límits de la naturalesa humana. A la conferència hi vam assistir 500 persones que vam transformar-nos en alumnes fascinats per la seva classe magistral, per la seva humanitat i per saber transmetre a la perfecció la naturalesa de la ciència i el misteri de la vida. Quan va acabar la conferència em vaig apropar en plan fan, aferrada al llibre, un llibre subratllat, fullejat, tacat, rebregat...i amb la mateixa reverència com si hagués de saludar al mateix Gandalf (no se m'acut a ningú millor per comparar-la: per savi i simpàtic) li vaig demanar si me'l podia signar. Somrient va agafar el llibre (el seu llibre!) mentres jo li explicava que ella era una de les culpables de que jo m'hagués fet Biòloga i professora. I que ara intentava transmetre als meus alumnes la mateixa passió i fascinació per la vida que ella m'havia transmès a través dels seus llibres i, aquell dia, amb la seva xerrada. Em va contestar que la meva tasca era molt important, que la societat necessitava persones amb aquesta passió per explicar la ciència. Vaig sortir beneïda:)
Avui he rebut la noticia des de Califòrnia. Com no, en Marc, un altre fan de la Lynn. He anat corrents a buscar la noticia a El Pais, ni rastre. Quina tristesa. Una de les científiques més importants del s.XX, que ha revolucionat la teoria de l'evolució darwinista, proposant i demostrant l'endosimbiosi com a mecanisme evolutiu: la cooperació entre organismes com a motor de canvis en les espècies. No tan sols la competència, o " la llei del més fort". Si en voleu saber més, pregunteu-me;)
de novembre 24, 2011
de novembre 22, 2011
No me l'esperava...
En Xavier Sardà és un tio intel·ligent. Avui he vist, per omplir el pit mentres sopava, "El convidat". Un programa molt costumbrista però sorprenent.
I aquestes frases, dites per en Sardà* precisament avui, m'han despertat:
Els estats d'ànim són una tirania...l'acció és la que et treu de l'atonia...
L'ocell està content perquè canta, no canta perquè està content..
Ho he decidit: demà em llevaré cantant:)
*ai, Sardà, estava enamorada de la seva veu radiofònica...i dels gallifantes, mai em perdia Juego de niños. Després em va decebre, no era per mi Crónicas marcianas.
I aquestes frases, dites per en Sardà* precisament avui, m'han despertat:
Els estats d'ànim són una tirania...l'acció és la que et treu de l'atonia...
L'ocell està content perquè canta, no canta perquè està content..
Ho he decidit: demà em llevaré cantant:)
*ai, Sardà, estava enamorada de la seva veu radiofònica...i dels gallifantes, mai em perdia Juego de niños. Després em va decebre, no era per mi Crónicas marcianas.
Melancholia
A mi em va agradar, molt. No us explico res més, millor veure-la sense expectatives, deixar-se endur per la poesia no sempre agradable, ja sabeu, de Lars Von Trier.
de novembre 21, 2011
de novembre 19, 2011
El món de la Bruna
El món de la Bruna: un trocet de la Vall de Cardós des de Lleret
El món de la Bruna: vaca, ermita, pic des de Lladorre
La Brunade novembre 17, 2011
Absolut beginner
Hi ha èpoques en les que sento que torno a la casella de sortida. Toca tornar a recórrer les primeres caselles, resentir pèrdues, suportar penes, revisar estructures, somriure alegries, les de sempre però amb el cos més obert, la ment més disposada. Més lligada a la vida. Té un punt primaveral però no permet evasions.
Nus sobre terra farem l'amor,
nus sota terra farem la mort.
Amor, terra, mort. Tot gira mentres el cap fa de les seves. Benvinguda tardor.
Nus sobre terra farem l'amor,
nus sota terra farem la mort.
Amor, terra, mort. Tot gira mentres el cap fa de les seves. Benvinguda tardor.
de novembre 16, 2011
de novembre 06, 2011
de novembre 03, 2011
Alinyà per Tots Sants
Cal Graell i la Pilar
L'Alzina
Una alzinera
La solana
Pujant als Castellars amb l'Agustí
d’octubre 19, 2011
d’octubre 17, 2011
Six feet deep
Estic totalment endinsada en les emocions de la familia Fisher. Els capítols actuen de termomix dintre meu: batuts, punt de neu, cocció, emulsió, picadora... em fan de mirall i miro encuriosida allò que no he viscut mai. Ploro. Fa temps que no plorava al cine.
d’octubre 14, 2011
Vivo de mi cuento.
*he sentit aquesta frase avui en la boca d'una amiga que fa temps que no veig_l'he sentida en un video. Una amiga aguda, lúcida, pertorbadora. Demà la veuré i la sentiré a l'Antic Teatre.
*he sentit aquesta frase avui en la boca d'una amiga que fa temps que no veig_l'he sentida en un video. Una amiga aguda, lúcida, pertorbadora. Demà la veuré i la sentiré a l'Antic Teatre.
d’octubre 09, 2011
Dalt de la onada
..bufa el vent de mar, portant l’edicte d’ una salvatge llibertat inconscient, oblidada, oprimida, envilida per tota una vida (...). I és clar, no pot no sentir-ho. Aquell buit al seu voltant, sense parets ni portes tancades i, al davant, tan sols un immens i excitant mirall d’ aigua...Oceà, Alessandro Baricco.
Visc dalt de la onada, amb l'excitació de les vacances. Visc amb la tensió de que l'onada avança amb velocitat, miro el retrovisor de tant en tant, el que em retorna de dintre meu, "estic bé?" i m'arriba una resposta sintètica, ràpida, que no vull donar explicacions, "sí, estic bé, mira endavant, bufa el vent de mar...".
de setembre 26, 2011
Érase una vez...las mitocondrias!
Mitocondri fotografiat amb el microscopi electrònic,envoltat de reticle endoplasmàtic
(observeu les famoses crestes mitocondrials al seu interior,
seu de la respiració aeròbica cel·lular, la que ens manté vivitos y coleando!!)
si voleu llegir més, potser no és la millor pàgina però no està mal...
de setembre 25, 2011
El gran Petit quan canta...
El gran Petit canta sota el xàfec en la immensitat del Fòrum,
enmig de la estepa arquitectònica,
el Petit encèn la llar, càlida i intensa, de la seva música
i tots els nòmades de la Mercè ens quedem atrapats, mullats, encisats.
És el gran Petit quan canta...:)
Decapitació II
(poema de Pere Quart)
L'infant el cavall de cartró
turmenta i mutila amb gest obstinat
Li escurça les potes, li talla la cua
li esclafa les anques a cops de martell
i amb llargues agulles forada ses nines
(l'infant clou els llavis, té el rostre de vell)
Llavors l'abandona per altres joguines
Se'n cansa i reprèn el cavall mutilat
Car vol escapçar-los
Com bleixa!
Com sua!
I brolla la sang invisible...
enmig de la estepa arquitectònica,
el Petit encèn la llar, càlida i intensa, de la seva música
i tots els nòmades de la Mercè ens quedem atrapats, mullats, encisats.
És el gran Petit quan canta...:)
Decapitació II
(poema de Pere Quart)
L'infant el cavall de cartró
turmenta i mutila amb gest obstinat
Li escurça les potes, li talla la cua
li esclafa les anques a cops de martell
i amb llargues agulles forada ses nines
(l'infant clou els llavis, té el rostre de vell)
Llavors l'abandona per altres joguines
Se'n cansa i reprèn el cavall mutilat
Car vol escapçar-los
Com bleixa!
Com sua!
I brolla la sang invisible...
de setembre 10, 2011
Cada serie al seu temps
The Wire per començar
Mad men per les oposicions,
Treme per als dies lleugers,
Game of thrones per desconectar,
i ara Six feet under
per tornar a començar.
(proposaria a HBO per al premi Nobel a l'entreteniment interesant,inteligent, humà, emocionant, fantàstic)
Mad men per les oposicions,
Treme per als dies lleugers,
Game of thrones per desconectar,
i ara Six feet under
per tornar a començar.
(proposaria a HBO per al premi Nobel a l'entreteniment interesant,inteligent, humà, emocionant, fantàstic)
de setembre 08, 2011
de setembre 02, 2011
de setembre 01, 2011
Cinisme populista
Per favor, que algú li expliqui a aquesta inútil quina és la tasca del professorat. Les seves declaracions impliquen una falta de respecte i un desconeixement absolut de la nostra feina. I lo pitjor és que no crec que no ho sàpiga, simplement juga amb el foc populista, amb el que juguen els cínics. I espero que algun dia es cremi. L'únic que em provoca aquesta dona (i, encara que no sigui SL;), per a mi la vergonya de que una dona pugui comportar-se així és una vergonya d'una qualitat diferent a la dels homes, es una vergonya més profunda), em provoca agressivitat pel cinisme que representa com aquesta colla estan jugant amb l'educació pública d'aquest país mentres els seus cadells estudien en les escoles més privades i elitistes de l'estat. Que els vagin a tirar merda amb ells.
Estic molt cabrejada. A Catalunya tindrem una hora lectiva més. No ens queixem per treballar més, ens queixem de que això voldrà dir una mitja de dos professors menys per institut, per tant dos especialistes menys. Menys atenció a l'alumnat amb dificultats, més diversificació d'assignatures per professor (es com si a una orquestra li treiessin dos trompetes i un violinista hagués de suplir-les entre passatge i passatge), i, òbviament, una hora lectiva més vol dir com a mínim dues hores de preparació (en els nivells més baixos,moltes més si es tracta de batxillerat o cicles formatius-FP), més el seguiment de la feina de l'alumnat. Em sento insultada.
Per a mi democracia voldria dir poder agafar a la cínica inútil i posar-la durant un mes a treballar a jornada complerta amb tutoria en un institut qualsevol de l'area metropolitana de Barcelona, o de Madrid. I llavors que torni a dir lo de que "La mayoría de los madrileños trabaja más de 20 horas". Desgraciada.
Estic molt cabrejada. A Catalunya tindrem una hora lectiva més. No ens queixem per treballar més, ens queixem de que això voldrà dir una mitja de dos professors menys per institut, per tant dos especialistes menys. Menys atenció a l'alumnat amb dificultats, més diversificació d'assignatures per professor (es com si a una orquestra li treiessin dos trompetes i un violinista hagués de suplir-les entre passatge i passatge), i, òbviament, una hora lectiva més vol dir com a mínim dues hores de preparació (en els nivells més baixos,moltes més si es tracta de batxillerat o cicles formatius-FP), més el seguiment de la feina de l'alumnat. Em sento insultada.
Per a mi democracia voldria dir poder agafar a la cínica inútil i posar-la durant un mes a treballar a jornada complerta amb tutoria en un institut qualsevol de l'area metropolitana de Barcelona, o de Madrid. I llavors que torni a dir lo de que "La mayoría de los madrileños trabaja más de 20 horas". Desgraciada.
El significado de dos horas lectivas
Tres docentes de enseñanza secundaria de la región relatan cómo afectará a su trabajo la ampliación ordenada por la Comunidad que ha irritado al sector
PILAR ÁLVAREZ - Madrid - 31/08/2011
Durante el curso que está a punto de empezar cada profesor de Secundaria, Formación Profesional y Bachillerato de la enseñanza pública madrileña tendrá dos horas más de clase, 20 horas semanales. Ya pasan 18 horas en las aulas y otras tantas (hasta 37,5) dedicados por ley a dar tutorías, reuniones de departamento, guardias, preparación de clases o corrección de exámenes.
La presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre, les pide en una carta enviada a cada uno de ellos (son unos 25.000) que en mitad "de una de las situaciones económicas más difíciles por las que ha pasado España en la última década" hagan "un mayor esfuerzo". Les dice que deben "trabajar más" porque las circunstancias del momento son "especialmente graves".
La Consejería de Educación ha estirado casi al máximo la orden estatal que regula desde 1994 el funcionamiento de los institutos, que permite "llegar excepcionalmente a 21 cuando la distribución horaria del departamento lo exija y siempre dentro del mismo". Para Educación, esa excepción está justificada con la gravedad de la crisis. Sindicatos y directores entienden que la ampliación no debería aplicarse en este caso para ahorrar.
El aumento de horas lectivas ha dejado en la calle a más de 3.000 profesores interinos, según los sindicatos. La consejería, que no ofrece una cifra, asegura que deben ser menos porque solo había 1.700 el curso pasado. El ahorro asciende a 80 millones, según estimaciones de Educación. La consejería promete destinar parte de ese dinero para compensar a tutores, jefes de departamento y responsables de tecnología. Los sindicatos amenazan con protestas masivas al arranque de curso. Pero, ¿qué piensan los profesores? Tres docentes explican a EL PAÍS qué significan esas dos horas de más.
"Daré asignaturas que no domino"
FERNANDO J. LÓPEZ, profesor de Lengua y Literatura. Su instituto (IES San Juan Bautista) pierde 10 profesores con el ajuste de horarios. "Este curso asumiré un grupo y una asignatura más", explica. Se suman a los siete grupos a los que impartía Lengua Española y Alemán el curso pasado. "Con la falta de compañeros, tendré que dar unas materias de las que no soy especialista, como Filosofía, Historia o Geografía". Cuenta que, por ejemplo, tarda unas cinco horas en preparar un tema como la literatura romántica. ¿No basta con lo preparado en cursos anteriores? "No, busco nuevos textos, material online y coordino un blog de materiales para mis estudiantes", señala. "Con mi asignatura sé dónde buscar el material didáctico, con las ajenas estoy perdido". Le preocupa además cómo motivar a los alumnos. "Son adolescentes. No vale que les vomites el contenido. Tienes que transmitirles pasión y eso solo ocurre con tu especialidad".
El curso pasado dirigía la revista escolar y el grupo de teatro como actividades extraescolares no remuneradas. "No creo que tenga tiempo para eso el curso que viene".
"Quien no es médico no puede operar"
JOSÉ LUIS DÍEZ, director de un instituto de FP. A José Luis no le salen las cuentas. Este curso tendrá 60 profesores en su centro, el instituto San Blas, que es específico para Formación Profesional. El ajuste tras la ampliación de horas lectivas supone atender a 900 estudiantes con 10 docentes menos que el año pasado. En su caso, además, el problema es que ni siquiera son intercambiables. Un profesor de instituto de Física, por ejemplo, puede dar Matemáticas si no ha completado su horario. A Díez eso no le parece bien, pero entiende que ocurra. Lo que no es posible, continúa, "es destinar a un especialista en electrónica a impartir los talleres de madera, automoción o animación sociocultural". Ha enviado un escrito a la Dirección de Área Territorial para quejarse, pero aún no ha recibido respuesta. "Es como poner a un hombre que no es médico a operar, una locura", prosigue con la queja. La carta que ha enviado la presidenta Aguirre a todos los profesores dice, entre otras cosas, que deben trabajar más. "No nos da miedo trabajar lo que haga falta, pero necesitamos más profesores".
"Que mantengan la calidad"
MARÍA DULCE PASCUAL, profesora de Biología. Pascual estrena curso en un centro nuevo: el IES Vallecas 1. Tal y como estaba distribuida la jornada semanal hasta ahora, siete horas y media del total de 37,5 eran para organizar el trabajo fuera del centro, como corregir exámenes o preparar el temario. A Pascual se le quedaban cortas. Antes dedicaba "entre 15 y 20 horas a la semana" a preparar las clases. La Biología "es una asignatura que requiere estar puesto al día", explica. Y pone un ejemplo: explicar la genética molecular supone tres semanas de clase (12 horas en el aula) y 20 de trabajo fuera. "Las horas lectivas son tremendamente intensas, requieren esfuerzo y dedicación. Al que no lo entienda, yo le diría que es como dar cuatro o cinco charlas seguidas de una hora ante un público difícil". Parte de sus lecciones son en laboratorio, donde la clase se divide en dos grupos. Los sindicatos advierten de que la falta de profesores dificultará esa división. "Hacer dos grupos de 15 alumnos en una clase práctica es fundamental porque el alumno maneja material delicado. Hay que ir uno por uno, y eso, con 30 chicos, es imposible".
Al Paísd’agost 31, 2011
La tonteria
Em poso pràctica
i una mica de Van Morrison,
em donen feina:
una mica de rutina
i se me'n va la tonteria.
És la meva tonteria:
li tinc confiança,
anys de vertigen, teràpia,
carrerons sense sortida,
inventaris de mancança.
És un joc de poder
entre mi contra jo,
de poder estar,
de poder estimar,
estimar-me,
de viure en els límits de mi mateixa,
eixamplar-me.
Però la necessito,
a la meva tonteria,
em fa sentir viva.
i una mica de Van Morrison,
em donen feina:
una mica de rutina
i se me'n va la tonteria.
És la meva tonteria:
li tinc confiança,
anys de vertigen, teràpia,
carrerons sense sortida,
inventaris de mancança.
És un joc de poder
entre mi contra jo,
de poder estar,
de poder estimar,
estimar-me,
de viure en els límits de mi mateixa,
eixamplar-me.
Però la necessito,
a la meva tonteria,
em fa sentir viva.
d’agost 20, 2011
El momento este
(...)
No vamos a quejarnos por tan pequeña cosa.
No vamos a quejarnos desde ahora por nada.
Desde ahora
somos invulnerables de tanto vulnerados,
insensibles de haber sentido tanto.
Si un niño se muere o una ilusión se quiebra
no hay por qué preocuparse:
estamos
perfectamente disculpados.
Son los vientos, los tiempos, las desgracias que corren
como arañas hambrientas sobre nuestra inocencia.
Es el momento este que nos pesa en el pecho
igual que una gran piedra,
y nos inmoviliza.
(...)
El momento este, Ángel González.
No vamos a quejarnos por tan pequeña cosa.
No vamos a quejarnos desde ahora por nada.
Desde ahora
somos invulnerables de tanto vulnerados,
insensibles de haber sentido tanto.
Si un niño se muere o una ilusión se quiebra
no hay por qué preocuparse:
estamos
perfectamente disculpados.
Son los vientos, los tiempos, las desgracias que corren
como arañas hambrientas sobre nuestra inocencia.
Es el momento este que nos pesa en el pecho
igual que una gran piedra,
y nos inmoviliza.
(...)
El momento este, Ángel González.
d’agost 18, 2011
Paradís Mallorca
Na Mariona i en Bernat per festes a Llucmajor
Palmera i sol rodó
Un bany de migdia a sa Ràpita
Torrent de Pareis
Las melonas
Tramuntana al mar
Cala Figuera
Algues al Torrent de Pareis
Mallorca parla senzilla, d'aprop, de pedres i mar.
d’agost 17, 2011
El temps i les coses
Las cosas pasan una vez,
hace un tiempo.
Y mientras pasan,
no hay tiempo que las detenga.
hace un tiempo.
Y mientras pasan,
no hay tiempo que las detenga.
de juliol 31, 2011
De vegades...
...l' emoció em sorprèn despistada i no hi ha res com una cançó impresionant com aquesta per sentir-me acompanyada.
Són dies de pell i sentiments,
expectatives,
acomiadaments,
i present,
molt de present.
Per fi visc on sóc.
de juliol 25, 2011
Los cinco a la bona vida
de juliol 17, 2011
Cigronet o cigroneta
Què fantàstic és
que una amiga fantàstica
estigui fent un cigronet
dintre la seva panxa,
o una cigroneta,
que tindrà els seus ullets,
la seva alegría,
la seva guapura,
i la d'ell,
la seva empenta,
o no.
Serà una persona,
què emocionant
quelcom tan habitual,
i tan emocionant.
que una amiga fantàstica
estigui fent un cigronet
dintre la seva panxa,
o una cigroneta,
que tindrà els seus ullets,
la seva alegría,
la seva guapura,
i la d'ell,
la seva empenta,
o no.
Serà una persona,
què emocionant
quelcom tan habitual,
i tan emocionant.
de juliol 15, 2011
No pot ser que estiguis sola
- Quina mala passada, no? lo de les opos..._.
- Bé, ho he passat ràpid, eh, que al cap i a la fi estem soles davant les coses, si ens enfonsem massa haurem de tornar cap amunt, dues feines_.
(En Julià, 50 anys, secretari de l'institut, torça el gest, s'emociona)
- Tu no pot ser que estiguis sola_.
(Ressona la frase fent-me vibrar el pit, em quedo torbada)
- Vull dir sola davant la vida, al cap i a la fi estem soles, no?_.
(En Julià nega amb el cap, melancòlic)
Les darreres setmanes he rebut una insolació de carinyo, estic torbada...surto després d'un curs dins de la cova de les opos com si realment hagués estat tancada en un capoll, aïllada d'antics estímuls per trencar vells esquemes on les noves ales ja no serveixen. I les provo amb qui em coneix nova i de sobte només rebo que humanitat, em sento tant agraïda, afortunada. Feliç.
I no sé com dir-ho però les ales sempre han estat allà, arrugades. Em reconec ara en el mirall en un diàleg que sempre he tingut en silenci, sense mirarme als ulls. Sempre he volat en terreny segur, ara amplio territori. El vent bufa suau, m'agrada la brisa que em porta, porto les regnes. No estic sola.
- Bé, ho he passat ràpid, eh, que al cap i a la fi estem soles davant les coses, si ens enfonsem massa haurem de tornar cap amunt, dues feines_.
(En Julià, 50 anys, secretari de l'institut, torça el gest, s'emociona)
- Tu no pot ser que estiguis sola_.
(Ressona la frase fent-me vibrar el pit, em quedo torbada)
- Vull dir sola davant la vida, al cap i a la fi estem soles, no?_.
(En Julià nega amb el cap, melancòlic)
Les darreres setmanes he rebut una insolació de carinyo, estic torbada...surto després d'un curs dins de la cova de les opos com si realment hagués estat tancada en un capoll, aïllada d'antics estímuls per trencar vells esquemes on les noves ales ja no serveixen. I les provo amb qui em coneix nova i de sobte només rebo que humanitat, em sento tant agraïda, afortunada. Feliç.
I no sé com dir-ho però les ales sempre han estat allà, arrugades. Em reconec ara en el mirall en un diàleg que sempre he tingut en silenci, sense mirarme als ulls. Sempre he volat en terreny segur, ara amplio territori. El vent bufa suau, m'agrada la brisa que em porta, porto les regnes. No estic sola.
de juliol 11, 2011
Arrancada de cavall, parada burrocràtica
Fin de la historia.
No habemus plaza.
M'ha faltat experiència, cursos, titulitis...m'he quedat la nº107. Demà aniré a reclamar uns punts que no m'han contat i a veure si rasco una mica, de totes maneres impossible arribar al nº55 (55 places). Hi ha gent amb molts anys d'experiència i molts cursos i suposo que amb tota una estratègia per aprovar les opos amb els mèrits, per si l'altra part no els va bé. Jo he estat novata i he invertit molt d'esforç en l'estudi i la programació. I a mucha honra:)
Reconec que no és el meu estil anar a fer el ploramiques. Potser perquè no ho he necessitat mai en temes acadèmics. Però les opos és un procés burrocràtic, en el que es tria al que s'ajusta al protocol, no hi ha valoracions qualitatives ni d'excelència;). Ja sé, sona fatal, però resulta que tinc l'autoestima professoril molt alta després d'aquest any treballant. He rebut moltes bones coses dels meus alumnes i companys, fins i tot del tribunal en la primera fase. Moltes satisfaccions que, quin privilegi, ara són més fortes que el glop de ràbia que se m'ha quedat a la gola. Ploraré una miqueta i arri, arri, tatanet, que ens espera l'estiuet!!!!!
A refer el niu i tornar a encarrilar el motor, els desitjos i les coses bones de la vida.
:)
No habemus plaza.
M'ha faltat experiència, cursos, titulitis...m'he quedat la nº107. Demà aniré a reclamar uns punts que no m'han contat i a veure si rasco una mica, de totes maneres impossible arribar al nº55 (55 places). Hi ha gent amb molts anys d'experiència i molts cursos i suposo que amb tota una estratègia per aprovar les opos amb els mèrits, per si l'altra part no els va bé. Jo he estat novata i he invertit molt d'esforç en l'estudi i la programació. I a mucha honra:)
Reconec que no és el meu estil anar a fer el ploramiques. Potser perquè no ho he necessitat mai en temes acadèmics. Però les opos és un procés burrocràtic, en el que es tria al que s'ajusta al protocol, no hi ha valoracions qualitatives ni d'excelència;). Ja sé, sona fatal, però resulta que tinc l'autoestima professoril molt alta després d'aquest any treballant. He rebut moltes bones coses dels meus alumnes i companys, fins i tot del tribunal en la primera fase. Moltes satisfaccions que, quin privilegi, ara són més fortes que el glop de ràbia que se m'ha quedat a la gola. Ploraré una miqueta i arri, arri, tatanet, que ens espera l'estiuet!!!!!
A refer el niu i tornar a encarrilar el motor, els desitjos i les coses bones de la vida.
:)
de juny 29, 2011
Créixer
M'he quedat malalta. Ha acabat el que va començar fa 9 mesos. Asseguda en un vagó de la línia 9 el dia 29. Aquest matí, trompetes de satisfacció. Asseguda a l'extranya línia 9 sentia com una implosió de satisfacció m'omplia els ossos. No podia saltar i cridar perquè un virus ha decidit instal·lar-se en la meva alegria i alliberament. Esternuts, ara sí, sense por (ahir cada cop que esternudava sentía un espant com de tuberculosi). Mal d'ossos, aquests ossos que no saben si riure o plorar després de, campions, suportar tantes tensions els últims mesos, tots aquests anys.
Estic íntimament feliç perquè ha anat molt bé. Ara sí que em crec que el resultat és el que menys em preocupa. Volia arribar fins aquí sencera, trompeta i satisfeta. I així estic.
I espero amb calma la febre, aquella febre de l'adolescència, de quan havíem de créixer físicament, amb dolor d' ossos i músculs que declaraven l'estat d'excepció. La febre de les coses importants.
Toc de queda cap problema. Cos, aquest estiu és teu.
Estic íntimament feliç perquè ha anat molt bé. Ara sí que em crec que el resultat és el que menys em preocupa. Volia arribar fins aquí sencera, trompeta i satisfeta. I així estic.
I espero amb calma la febre, aquella febre de l'adolescència, de quan havíem de créixer físicament, amb dolor d' ossos i músculs que declaraven l'estat d'excepció. La febre de les coses importants.
Toc de queda cap problema. Cos, aquest estiu és teu.
de juny 19, 2011
Sense que ningú els torbi per res...
Cau la neu
Cau la neu damunt seu,
jau mort damunt del llarg temps
que ningú sap d'ell,
jau mort damunt del llac gelat
des que va fugir del seu destí
fou feliç al mig del bosc,
visqué al marge durant anys...
...anys fa que ningú el veu,
només voltors que volen damunt seu,
ara que jau mort damunt la neu
del llac gelat.
Cau com neu la pluja damunt seu,
naixen flors al seu voltant...
...tant fa que ningú el veu
que jau cobert de plantes i animals
que es mengen el seu cor
i en surten més pardals
que gràcies a ell viuran anys i anys
al mig del bosc
sense que ningú els torbi per res.
Cau la neu damunt seu,
jau mort damunt del llarg temps
que ningú sap d'ell,
jau mort damunt del llac gelat
des que va fugir del seu destí
fou feliç al mig del bosc,
visqué al marge durant anys...
...anys fa que ningú el veu,
només voltors que volen damunt seu,
ara que jau mort damunt la neu
del llac gelat.
Cau com neu la pluja damunt seu,
naixen flors al seu voltant...
...tant fa que ningú el veu
que jau cobert de plantes i animals
que es mengen el seu cor
i en surten més pardals
que gràcies a ell viuran anys i anys
al mig del bosc
sense que ningú els torbi per res.
de juny 18, 2011
Demà 19J totes a pl. Catalunya! Tenim molta feina per endavant
El que els mitjans no han ensenyat...i no és precisament violència.
M'encanta lo de ParlaMIENTO...
de juny 15, 2011
9 anys d'Ateneu...Felicitats!
Esteu totes convidades al Mercat i a la Festa!!!
(jo pel matí estaré fent un examen, però això no és el més important del dia;)
i per la nit....
segurament em trobeu al c/Robí, 5 celebrant el primer pas del ritual de les formigues carnívores per entrar a la tribu dels privilegiats funcionaris.
Una prova, per cert, que poc té a veure amb la capacitat didàctica i/o la vocació de qui s'hi presenta.
Una altra tarda al Coliseum...
(jo pel matí estaré fent un examen, però això no és el més important del dia;)
i per la nit....
segurament em trobeu al c/Robí, 5 celebrant el primer pas del ritual de les formigues carnívores per entrar a la tribu dels privilegiats funcionaris.
Una prova, per cert, que poc té a veure amb la capacitat didàctica i/o la vocació de qui s'hi presenta.
Una altra tarda al Coliseum...
de juny 11, 2011
Mascle
SanjosexNo em fa por fer servir la paraula "mascle" per definir la "persona" que ahir ens va fer gaudir tant al concert del C.A.T. He de dir que tan la Bella com jo mateixa li vam riure totes les gràcies, totalment "embabades" pel de la Bisbal, una mica animal salvatge, sí, però arran de terra.
de juny 05, 2011
de maig 28, 2011
de maig 19, 2011
Converses de forquilla
Eren les tres per als tres,
de menú, 12€:
cigrons amb panxeta,
sentiments amb samfaina,
pastanaga de crema,
menestra d'amor
i feina.
Un bonito,
dos bonites
i un instant d'emoció,
mel i mató.
I per adobar-ho:
el tallat misteriós.
Tot això un dijous a La Pubilla,
dinars i esmorzars de forquilla.
de menú, 12€:
cigrons amb panxeta,
sentiments amb samfaina,
pastanaga de crema,
menestra d'amor
i feina.
Un bonito,
dos bonites
i un instant d'emoció,
mel i mató.
I per adobar-ho:
el tallat misteriós.
Tot això un dijous a La Pubilla,
dinars i esmorzars de forquilla.
Les coses, un altre cop clares
Cada cop que escolto aquests videos, surto de la confusió i del soroll i torno a les coses clares: la pobresa i la injustícia tenen noms i cognoms. Que no ens confonguin. No hem d'oblidar-ho mai.
"NO HAY PAN PARA TANTO CHORIZO"
de maig 12, 2011
HORROR NATURAE
...se encuentran en las regiones profundas de la plataforma continental...
...cada individuo en una madriguera de barro marcado en algunas especies por un montículo en la entrada...
...secretan enormes cantidades de moco e hilos proteicos perfectamente enrollados. Los hilos se enderezan en contacto con el agua de mar para atrapar la mucosidad viscosa cerca del cuerpo de los mixines...
...la boca está rodeada por seis tentáculos que se pueden difundir y mover de un lado a otro por los movimientos de la cabeza...
...atacan normalmente a vertebrados muertos o moribundos...
...se agarran a su presa mediante dos placas córneas y dentadas, que se pliegan como una pinza, entonces extienden la lengua hacia delante para arrancar pedazos de tejido...
...una vez que se adhiere a la carne de la presa, pueden hacer un nudo en la cola y deslizarlo a lo largo de su cuerpo hasta que queda anclado...
...pueden sobrevivir meses sin probar bocado...
...la recompensa, todavía sin reclamar, que ofreció hace más de 100 años la Academia de Ciencias de Copenhague por información sobre los hábitos reproductivos de este animal...
...no se han encontrado desde el siglo XIX huevos fértiles a partir del cual el desarrollo anatómico de mixines pueda ser estudiado...
...los mixines son, ciertamente, los más primitivos...*
de maig 09, 2011
All Mad
(siento un vacío enorme, son las 00:21, acabo de ver el último capítulo de Mad Men, ya no podré espiar más a Don, babear por Dick, mirar de frente a Peggy, perderme en las curvas y las lágrimas de Joanie, sentir pena por Pete, no poder dejar de mirar
a Betty, sentir morbo por Harry,devorar la estética de todo y rellenar mis horas de ocio mental_against opos, con un guión tan inteligente, sentir que aunque lejos en el tiempo y la cultura, algo_mucho tenemos que ver con Mad Men_Woman;P).
transcric el comentari fet al blog de gK, encara conmocionada pel final de la sèrie.
a Betty, sentir morbo por Harry,devorar la estética de todo y rellenar mis horas de ocio mental_against opos, con un guión tan inteligente, sentir que aunque lejos en el tiempo y la cultura, algo_mucho tenemos que ver con Mad Men_Woman;P).transcric el comentari fet al blog de gK, encara conmocionada pel final de la sèrie.
de maig 04, 2011
"No hem plantat cara als nostres somnis"
Ens eduquen en l'estudi, en la formació acadèmica i el saber estar. Ens fan creure que les "coses ben fetes tenen futur". Ens fem adultes creient-nos la història. Basem la nostra confiança en la seguretat de que estem recorrent el camí desitjable per formar-nos com a éssers humans i bones persones. Construim la nostra identitat adulta en aquest paradigma burgès.
I ara resulta que érem unes innocents, que la precarietat ens expulsa del regne. Una bona amiga i millor persona, amb nou anys d'experiència en investigació científica, un doctorat en Bioquímica, un màster, nivell d'anglès alt, disponibilitat per viure en altres ciutats, ganes de treballar,inteligent, honesta i no exagero. Doncs resulta que aquest bombón es troba que totes les seves qualitats, currades i guanyades amb els anys, no_li_serveixen_de_res. En el mercat laboral està en el mateix sac que la gent que acaba d'acabar la carrera.
Està amb crisi personal, s'està qüestionant tot el que ha fet i si li han pres el pèl o és que es tonta.
I a mi em fa molta ràbia. Aquesta societat fa fàstic.
I ara resulta que érem unes innocents, que la precarietat ens expulsa del regne. Una bona amiga i millor persona, amb nou anys d'experiència en investigació científica, un doctorat en Bioquímica, un màster, nivell d'anglès alt, disponibilitat per viure en altres ciutats, ganes de treballar,inteligent, honesta i no exagero. Doncs resulta que aquest bombón es troba que totes les seves qualitats, currades i guanyades amb els anys, no_li_serveixen_de_res. En el mercat laboral està en el mateix sac que la gent que acaba d'acabar la carrera.
Està amb crisi personal, s'està qüestionant tot el que ha fet i si li han pres el pèl o és que es tonta.
I a mi em fa molta ràbia. Aquesta societat fa fàstic.
de maig 01, 2011
d’abril 26, 2011
d’abril 25, 2011
Ara sí....NYC
Després de 3 dies de jet lug començo a explicar i posar ordre al maremagnum de sensacions, a la metralla d'estímuls que em cou per dintre, a les emocions passades pel dragón king...kong. Les nits encara són passis de diapositives desenfrenades. La meva laura_mental, amb la seva ansia de processar-ho tot, de no deixar passar res, intenta posar un ordre_no pas cronològic, intenta buscar categories per endreçar tota la roba bruta, nova, retrobada a l'armari de NYC.
I poc a poc m'hi vaig apropant...
New York, the WONDER city
Ferry a Staten Island, 17abril2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
