de març 31, 2009

Lástima

Tonterías: me había dado lástima.

Lástima por la conciencia clara de que esta situación no era algo excepcional que hubiera elegido por exceso o por capricho, por el inquieto deseo de conocerlo y probarlo todo (lo sublime y lo soez), sino que se había convertido en la situación habitual de mi vida actual. Que era ella la que marcaba con precisión el círculo de mis posibilidades, que era ella la que dibujaba con precisión el horizonte de la vida afectiva que desde ahora me pertenecía. Que esta situación no era una manifestación de mi libertad sino una manifestación de mi determinación, de mi limitación, de mi condena. Y sentí miedo. Miedo de este lamentable horizonte, miedo de este sino. Sentí que mi alma se encerraba en sí misma, que empezaba a retroceder ante todo esto y al mismo tiempo me espantaba que no tuviera a donde retroceder para escapar del cerco.

Gran Kundera. Enmig d'una història grisa, La broma, et planta una dissecció profunda, reflexions d'un personatge, lúcid entre la mediocritat. Estic gaudint d'un llibre que feia temps tenia immòbil, desapercebut entre la resta de l'estanteria. No és meu, no sé de qui és. D'algú que ha viscut en aquesta casa i s'ha deixat la broma abandonada...

de març 29, 2009

L' Espanya de Sorolla

Catalunya, El pescado


Quina meravella d'exposició...magistral la llum, les cares, la perspectiva...
M'ha conmogut la sensació de pertànyer a una Espanya variada, diversa, plena de persones, maneres de fer, vestits, rituals: en comú la llum i el poble. M'és igual on es posin els límits, ojalà pogués sentir-me meves pintures de persones africanes.

Me n'alegro que en Sorolla no acceptés la proposta de fer murals històrics.

A casa m'he endut "Paseo a orillas del mar" tot i que no formava part de l'exposició.




Fear

(...)
What if what you do to survive

kills the things you love

fear's a powerful thing, baby

(...)

Bruce, Devils and dust

de març 21, 2009

Dejarle espacio

El infierno de los vivos no es algo por venir; hay uno, el que ya existe aquí, el que habitamos todos los dias, que formamos estando juntos. Hay dos maneras de no sufrirlo. La primera es fácil para muchos: aceptar el infierno y volverse parte de él hasta el punto de dejar de verlo. La segunda es arriesgada y exige atención y aprendizaje contínuos: buscar y saber reconocer quién y qué, en medio del infierno, no es infierno, y hacer que dure, y dejarle espacio.

Italo Calvino, "Las ciudades invisibles"

de març 10, 2009

Matagalls a la llum

Llum, teníem set de llum, i vam quedar cecs, enlluernats de silenci, de blanc i blau i hivern.

Fantàstic dia al Matagalls, preludi d'un canvi...

la vida em sosté, inesperadament*

de març 06, 2009

Desig congelat

Tinc els desitjos en un tupper al congelador.

I mentrestant tiro de caldo Aneto, sofregits i verdura al vapor.


Menjar de règim,
indolor, inolor,
sense emoció.


Una vegada vaig demanar: "Dios mío, hazme desnatada".
No volia dir congelada. No volia dir uperitzada.
Volia dir bullir lleugerament, fer xup-xup, en un caldo d'espècies canviant,
provar receptes, cosir cortines, pintar parets, regar plantes, florir cadires.

Tot està controlat?
tot està congelat.
No trobo el microones.
he cremat el mooncup.

Revolutionary road, Vila de Gràcia, Barcelona.