Winter

Winter exposes the nest...
(Bill Callahan, Smog)

Xacal

agost del 2009
El xacal apareix al capvespre creuant la carretera al Golden Gate National Park, Sud-Àfrica. La foto amb flaix el mostra caní, espantadís. Trec el flaix i provo en la foscor, buscant els seus ulls.

D'acord. M'està mirant. Inquieta em refugio darrere la càmera. Apareix de sobte l'altra imatge del xacal: l'ancestral, com una pintura dels San. Em quedo atrapada per la seva textura mineral, no sembla que l'hagi feta jo, els San han disparat la càmera.

1 de gener del 2011
Rebem el nou any al capvespre amb una sorprenent cerimònia dels indis americans a la Garrotxa. La Tura amfitriona. Escèptica entro en el ritus amb mirada antropològica, distant. Atemporalitat, estat de consciència alterat, liturgia, calor, molta calor, el cos i la ment al límit. El xacal. La seva figura entra en el ritual per simbolitzar el que cadascú enten com a lluita interna, desconfiança, odi, autoboicot, censura,etc. Ritual de neteja subconscient. "Xacal, vine a veure'm però no et quedis. Et necessito per aprendre. Torna però no et quedis."

La seva imatge al Golden Gate em va pertorbar, no me la vaig treure del cap en dies. En anys.
Una cadena de connexions casuals, els San_els Sioux_la Garrotxa_Xacal_Laura, fan que tot prengui un simbolisme molt intens i necessari, subjectivament gens casual ara mateix.

I m'agrada, és un simbolisme humà.

Puja de molt endins...

aquesta força que compartim...

(Nit de cap d'any a dalt del volcà de St.Francesc, Olot)