Retornada i encara una mica desubicada. El síndrome d'Stendhal té una ressaca densa...suposo que si la tracto amb bona companyia poc a poc em recuperaré. Com s'alimenta el cos d'estímuls, quina gana extranya i buida queda!.
Tinc la rutina desarticulada i el pensament inundat d'abstractes. Els records del viatge em colpegen per dintre com un tambor, com si hagués de fer alguna cosa. I la tardor, la propera rutina a escollir, em balla una dansa frenètica al cap, però no l'acabo de concretar.
Paciència, només fa 48h que he tornat i acabo de dormir 12 hores després de les festes de Gràcia.
Però se'm fa incomprensible aquest estat. I això m'obsessiona.
Dos joietes de Miriam Makeba (no paro d'escoltar-la):
http://www.youtube.com/watch?v=V74f9eIi9c0
http://www.youtube.com/watch?v=OHxkiXALQjU
(així és com sona el xhosa, l'idioma d'una gran part de la població negra sudafricana. Entre ells Nelson Mandela.Flipeu amb els clicks!)
pd: el you tube no deixa insertar els videos a petició, suposo,de qui els ha publicat.