(no he trobat la cançó al Goear. Aquesta és la portada del disc)
El disc que vaig escoltar obsessivament als vintipocs anys al llarg dels últims dies a la meva casa de Rocafort. La petita i fràgil familia marxava a Aribau, jo em resistia a deixar la infància, perdre la oportunitat de la reconciliació: em vaig quedar encara allà un mes, acomiadant-me de les parets i les vistes de la terrassa del n.161, 4rt2a. Un mes de casa buida. Un mes de reconeixement. Ara que l'ombra de la mort m'ha esgarrifat el pit, torno a escoltar Watershade, The colour of spring. Mark Hollis. Casa. Torno a tenir casa: la de dintre meu.
