pell d'estiu

Suposo que haurà inspirat a molta gent la sensació de l'estiu a la pell.

M'han vingut tres moments:

I) Dilluns vaig sentir el primer aire calent de nit. L'aire baixava del Tibidabo per rambla Catalunya mentres jo pujava amb la bicicleta cap a Gràcia; una onada va recórrer la meva pell, desperta, poderosa, m'impulsà a una alegria pertorbadora. No era l'alegria fresca de la primavera, venia carregada de quietud, silenci...i erotisme.

II)Un estiu, fa tres anys, la meva pell feia olor de romaní. Vaig passar un mes en una terra seca, amb l'aire amarat d'essències olioses de plantes. I jo, convençuda que de tant respirar aquell aire, la meva suor contenia oli de romaní, i anava perfumada per la muntanya...

III) De petita, em flipava la olor dels meus genolls quan passava l'estiu al poble...