Amor universal?

Veig que he estat més d'un mes sense escriure res...setmanes mogudes que m'han abocat vertiginosament a l'estiu...en tres setmanes marxo a Alinyà, al meu "retiro" muntanyil. Però res de meditació ni calma: contacte ininterromput amb més de 20 persones durant 30 dies. Ni Lost, ni Big Brother ni subhastes de ronyons: Alinyà és trepidant!!!!

I torno al blog perquè el necessito de nou: avui m'he trobat amb una frase d'aquelles que semblen òbvies però que em trastoquen (són les millors) i...oh!...de la mà del polèmic Fernando Savater...que tant em va fer pensar a BUP amb la seva Ética para Amador, i després...bé, diguem que vaig abandonar la seva faceta filosòfica, i només me'l trobava de forma esperpèntica a la tele, sense poder fer la connexió entre aquell home fantàstic que m'aconsellava com si jo fos la Amadora;), i el personatge mediàtic...

He de dir que gràcies a en grankabeza m'estic tornant a replantejar la decepció...i això ha fet que em llegís avui la fantàstica conversa sobre Déu que va sortir ahir al Babèlia...i allà he trobat aquestes paraules, que...oh! han calmat una inquietud que tenia... gràcies Fernando:O)

"Amamos lo perecedero precisamente porque va a perecer; no amamos lo eterno, lo invulnerable, nadie ama el universo, se pasa muy bien sin nuestros cariños. Amamos a aquellas personas que quisiéramos perpetuar y no podemos, es su fragilidad lo que suscita nuestro amor."


Crec que després del magnífic "Todo se derrumba" de Chinua Achebe, m'endinsaré a "La vida eterna" d'en Fernando...el retrobament amb el filòsof...:O)

gràcies, grankap;)

Aristóteles y la inteligencia artificial

Acabo d'arribar a casa,

amb la sensació d'una nova etapa que s'anuncia per una estranya activitat al meu estómac. Si em veiéssiu, pensarieu que estic tranquila, però la "excitación va por dentro". Són les oruguetes que surten dels capullos-faig servir aquesta paraula perquè m'agrada com sona i perque és com calificaria, si m'ho permetés a mi mateixa, als desitjos reprimits que es refugien al meu estómac-. Quan surten les oruguetes deuen ser d'aquelles amb pèls urticants perquè em cou la panxa. De tant en tant respiro, somric, canto (sense sentir-me, amb el volum prou alt de l'original)...
I tot plegat perquè demà, potser, em diuen el destí de la meva primera substitució com a mestra. I m'agrada el que em torna el mirall idealitzat de les mestres i els mestres que em van ajudar a desenvolupar aquesta habilitat tan innata, natural i espontánea que és la lucidesa.
I començaré, quan comenci, amb la també, en mi, innata vocació d'ensenyar. Mostrar i fer entendre, abocar llum als misteris de la vida (no és una cursilada, je, és literal: seré mestra de Biologia i Geologia). I on jo ho tingui fosc-l'univers al costat d'una espurna-, tinc la vocació de transmetre l'excitació del misteri, del descobriment, l'esclat de les oruguetes...

Acabo d'arribar a casa,

vinc de la primera conferència del 4rt cicle de debats al CCCB: SENTIT. Avui ha parlat en Víctor Gómez Pin, catedràtic de filosofia de la UAB. Ha vingut a defensar l'ideal humanista davant dels dubtes actuals sobre la naturalesa humana (inteligencia artificial, projecte Gran Simi, genoma humà...)
Fantàstics, aquests debats són fantàstics...et sedueixi o no el discurs, pel sol fet de sentir a gent inteligent, humana, lúcida...que defensa amb els ulls brillants la seva tesi, les seves reflexions; tan sols pel fet que això avui en dia sigui un luxe (gratuït pels Amics del CCCB) i jo en pugui disfrutar dilluns rere dilluns a les 19:30h, ja és motiu d'excitació.

Però és que ademés tinc aquesta sensació, maravellosa, de les ganes i el desig que m'empenyen aquesta vocació espontánea, en mi, d'ensenyar.

Abans de marxar a fer el sopar, les frases amb les que ha començat i acabat la conferència:

Tots els humans tenen per naturalesa tendència a la lucidesa-Aristòtil.
La ciencia i la poesia són la expressió de la humanitat-Víctor Gómez Pin.


Que la lucidesa us acompanyi,
bonanit******