In our nature

José González és calma intensa. Guitarra i veu. La seva guitarra sona forta i crea moments vibrants, la seva veu t' envolta i t'acull,
tardor càlida sota la manta.

Em va agradar molt el seu Veneer i m'agrada més el In our nature. És d'aquesta música que si poses el repeat all i te n'oblides, t' atrapa un estat...les mateixes sensacions que amb el Mezzanine de Massive Attack, carregat d' electricitat. I la comparació no l' he feta jo, José González versiona Teardrop. Sensacional, acústica.

Tothom el compara amb en Nick Drake, i sí, la seva veu sona semblant, però la atmòsfera que crea...podria ser elèctrica, triphop. Potser exagero? Potser sí, estic amb ànima de triphop, ara.

Al novembre ve en concert a Barcelona. En tinc moltes ganes. Fa temps que no em fa il·lusió un concert...

us el recomano.

Muertos en vida

La ciudad de los muertos

(…)
conmueren cada día con sus vivos.

Javier Velaza

Aquesta idea m'angoixa i m'impulsa a buscar la con-vivencia.

Los arrancados

(...)
Y así nos afanamos a ensayar junturas
con otros arrancados.
Por si acaso ellos fueran de quienes nos
truncaron,
los abrazamos fuerte
y nos probamos besos con ellos,
por si acaso
fueran ellos y aún posible un nuevo injerto,
reincidimos en todas las formas de la cópula
por si acaso ellos fueran.
Pero nunca son ellos.
(...)

Javier Velaza, Los arrancados.

Valentía

"De nada vale que el entendimiento se adelante si el corazón se queda", escribió Gracián.

Anatomía del miedo, José Antonio Marina.