Vistes des del Camí Ral: Barranc de Perles, Boumort i Montsec.
Barrancs i crestes, tossals i rocs, rases i prats, roures i pins, carrasques i cirerers. Voltors, àligues, senglars i isards. Patates i pèsols, horts i porcs. Vaques, ovelles i cabres. Rius, fonts, molins, ermites. Pobles.
Persones.
Immenses persones. Ulls vius, mans tosques i càlides.
Pilar,Agustí, Lluís, Neus, Agustí, Manel, Lluïsa. Pares, mares, germans i companys.
Alinyà és un lloc i un estat. La llar s'encen dintre meu, les històries i les anècdotes comunes i revelades per la confiança i els estius compartits, ara m'omplen a l'hivern. El soroll ha enmudit. Els ulls, ebris de paisatge, es fonen amb els pensaments. Dormo plàcida i somio justament. Desperta, la transició sense sobresalts, visc "ahora", l' absolut de l'Agustín.
Em sembla.
2 comentaris:
ai,ai,ai,ai....és que m'ho poses molt fàcil!!!!!!!!!! Bé, no diré res.....L'únic que diré és que al llegir les teves paraules m'han entrat ganones de ser-hi....però no li diguis a ningú,eh!!!!?????
Petonet des d'una d'aquestes alzines, pujat a la branca més alta per veure tota la vall.....ai,ai,ai que m'està passant!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ai, wolvie, l'essència silvestre se't revela!!!Compte, o acabaràs agafant la guitarra...:P
Quan faci més bon temps, fem una expedició -amb els gallegos?- a la Vall, amb tenda (així no emprenyem a ningú), xiruques i càmera sensible als capvespres més fràgils i evocadors de tot el pre-Pirineu!!
Fli-pa-ràs:P
Publica un comentari a l'entrada