d’abril 23, 2008

Micah P Hinson


Preciós descobriment acabo de fer. De la mà (del memollapis) de la retrobada Ona.
Just el dilluns vaig escoltar-lo per primer cop i ja no he parat, junt amb la Shannon Wright, ja no puc parar d'escoltar-los i escoltar-los.
I ahir me n'entero que just el dilluns actuava a la sala Bikini de Barcelona. Arg...

Buf, quin tornado, obsessiu, però vital i alegre (!).

Fantàstica evasió per al dia de Sant Jordi, per volar amb els dracs i no punxar-me amb les roses;) sort que tinc una cita amb la Gabi...

Un gran tòpic: la música és la meva droga. I és suficient, i no tinc ressaques, viatjo a territoris molt intensos i emocionalment satisfactoris, rodons...quin perill...no puc viure sense banda sonora
I aquest divendres, recordo, Nick Cave.
Quin xute porto.........:*)