Cal GraellEnmig de la Vall del Mig, amb un balcó de llibre i un arcó ple de gelats, hi ha Cal Graell, on sempre m'hi sento com a casa, com aquella casa que busco...plena de persones, on "tan sols hi faltes tu...";)
L'AlzinaLa capçalera de la vall, on hi puja el cotxe i es maregen fins i tot les mosques. On jo vaig aprendre a conduir i ara em marejo a l'Eixample. Un poble del que surten tots els camins cap a muntanya...i s'hi obren molts camins, per dintre.
2 comentaris:
eiii... el sr capvespre deu estar content!! :P
com va la substidire??
......mare de Déu....ja no hi ha capvespres ni res que se li assembli, però ara resulta que estem melancòlics amb les persones....?
Venga va!!!!!!!!
Donde está el monstruo ese con el que bailabas?.....venga esa mala hostia!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
que pasa, que yo no valgo?
Que pasa, que soy un mono yo?
...tinc més frases d'aquestes subnormals....però com ja les saps no te les escriuré!!!!!!!!!!
De fet quina merda de comentari que té fet,no? Bueno oblida'l i un altre dia et faig un altre millor...
petonet terronet
Publica un comentari a l'entrada