Tornada

Ja sóc tornada. He dormit 11 hores i divago per casa, reconeixent les maneres de fer, les habitacions, la petita cuina, el pati gran ple de calor. El meu cap encara no sap on ubicar-se: les imatges de muntanyes i nens, les mirades i les emocions, sempre en brut, sempre intenses; ballen en una coreografía ansiosa per trobar el seu lloc ja en la memòria, i esdevenir un record ordenat i revisable pel temps. També intento controlar les conclusions de com ha anat tot, reviso els fenòmens metereològics que han aturdit el meu cap i el meu ser aquests dies per establir-los en una línia lògica, constructiva i que em digui que ha estat bé.

Me n'adono de com em manipulo.

Tanmateix estic contenta i tranquila. Tenia ganes de tornar, sortir de la boira per veure-hi clar. I ahir a la tarda la laura latent em va sobreixir i vaig trobar el meu espai a casa. I això és un triomf.

Així que d'alguna manera torno a ser aquí. I veig que malgrat tot no m'he perdut.

Rellegeixo el post i flipo de lo críptic que és.
Bé, per ara, no hi ha més claredat.

Diumenge marxo a Sicília, un nou viatge on m'ho enduc tot de nou...a veure que passarà.

Us he trobat a faltar.