Paradís Mallorca

Na Mariona i en Bernat per festes a Llucmajor

Palmera i sol rodó

Un bany de migdia a sa Ràpita

Torrent de Pareis

Las melonas

Tramuntana al mar

Cala Figuera

Algues al Torrent de Pareis

Com diu en Català-Roca, les fotos no han d'anar explicades, han de parlar per elles mateixes. Òbviament dubto que les meves diguin tant com les que ens van meravellar ahir a la Pedrera.

Mallorca parla senzilla, d'aprop, de pedres i mar.

Créixer

M'he quedat malalta. Ha acabat el que va començar fa 9 mesos. Asseguda en un vagó de la línia 9 el dia 29. Aquest matí, trompetes de satisfacció. Asseguda a l'extranya línia 9 sentia com una implosió de satisfacció m'omplia els ossos. No podia saltar i cridar perquè un virus ha decidit instal·lar-se en la meva alegria i alliberament. Esternuts, ara sí, sense por (ahir cada cop que esternudava sentía un espant com de tuberculosi). Mal d'ossos, aquests ossos que no saben si riure o plorar després de, campions, suportar tantes tensions els últims mesos, tots aquests anys.

Estic íntimament feliç perquè ha anat molt bé. Ara sí que em crec que el resultat és el que menys em preocupa. Volia arribar fins aquí sencera, trompeta i satisfeta. I així estic.

I espero amb calma la febre, aquella febre de l'adolescència, de quan havíem de créixer físicament, amb dolor d' ossos i músculs que declaraven l'estat d'excepció. La febre de les coses importants.

Toc de queda cap problema. Cos, aquest estiu és teu.

Pasear. Conversar. Passejar

Un dels grans plaers de la vida: deixar que passi el paisatge en companyia (passejar vindrà de "paisatjar"?) mentres escoltes i expliques històries, les mateixes que tornen i permeten el reconeixement, les noves que remouen i ofereixen noves perspectives.

I mentrestant es construeix un instant de vida que té totes les qualitats de la felicitat.

Avui dia lluminós després de la gran lluna (potser el Sol, gelós, ha volgut demostrar que la seva llum és l'autèntica?), he tingut el plaer:)

Refugi d´hivern

Matí a Copenhagen a casa de la Lise i en Tobias,
Leonard dancing to the end of love,
feliss,
refugi d'hivern.

Feliç! Sant Jordi...

Preludi primaveral...
no pel cel sinó pel desgel.

Ahir, vida entera, vaig viure com el dia corria lleuger, des del matí al tren sense música, sense llibre, sense angoixa, només ser-hi i prou. Jornades culturals a l'institut, amb l'alegria adolescent brollant pels passadissos. Alegria contagiosa.

Sense expectatives però amb l'aplom de qui trepitja terra, vaig dinar a caseta, vam recórrer les Rambles farcides de massa, vam fer un cafè espontani i distret, i plat final, conversa amb la Minúscula, editorial que ja incloc en els petits tresors descoberts de la mà de g. Si "Esto es Nueva York", estamos en Barcelona.
Afegit:tres portades meravelloses de l'editorial Impedimenta ens fan somiar en paisatges dibuixats.

El plugim avisa però no espanta. Una rosa, un llibre i una tomatera al menjador de casa, casapares, amb la gata recordant-me el sentiment felí de llar. Ahir, però, les ungles retràctils oferien la pota suau, esponjosa. Posologia: un cop cada gust, 30min.

El dia fàcil desemboca al Ikastola, amb els amics de l'altra vora, entre guitarres i versos, converses de lágrimas negras i sentiments a rosa de pell. I una oferta: escriure lletres per alegrías.

Dies així desperten a la primavera. Estic preparada.

Matí al pati

Música de calma i temporal

La neu s'ha fet gel a Gelida i s'han suspès les classes.
Dia lliure, lliure de plans encaixats en una agenda. Dia regal.
El temporal ha deixat Barcelona delicada: el sol ha sortit desesperat i empeny la neu amb una llum que gairebé es pot tocar. Davant les finestres del pati cau una cortina d'aigua fina, l'edifici regalima. Per un dia la ciutat sembla camp.Darrere, el cel blau, lluent, i la llum que ho reflexa tot. Ressaca deliciosa.

*Felicitat*

Dia d'amics,solet,
mudança del dia dels trastos,ventet,
el xino bo,
panxa plena,panxa contenta
fred fresquet.


mariner sota el mateix cel,
cel clar i transparent
mariner cap on bufa el vent.


a terra,
al terrat,
felicitat.

En Martí fa 30 anys!!!!

video marti from Judit Quintana Lliró on Vimeo.

FELICITATS MARTIIIÍ!!!

L'Agustí Graell

2 de Maig, Serra de Campelles, Muntanya d' Alinyà

Matagalls a la llum

Llum, teníem set de llum, i vam quedar cecs, enlluernats de silenci, de blanc i blau i hivern.

Fantàstic dia al Matagalls, preludi d'un canvi...

la vida em sosté, inesperadament*

Into the wild

Christopher McCandless va cometre un suïcidi llençant-se al vertigen de la vida fora de la societat. Un suïcidi per la inversemblant determinació i l'idealisme gairebé naïf que van guiar els seus actes. Caràcter excepcional, que no vull dir admirable però sí impressionant (literalment, em causa impressió). Una llavor del que el va empènyer als boscos d'Alaska roman reprimida en algun lloc dintre meu. Sort. Però conèixer la seva història, la visió d'en Sean Penn, ha remogut aquell desig de llibertat íntima extrema que normalment descansa en el calaix dels sentiments que amb resignació i disciplina vas guardant i que per necessitat, per el necessari equilibri amb els altres desitjos (i amb les rígides pors), no deixes que t'atormenti. Tot i que probablement sigui un dels principis sobre els quals, molt bàsicament, giren moltes decisions que prenc al voltant de la vida...(tinc el dubte encara de que no sigui un fals desig de llibertat que amaga una fugida del que no vull admetre que he viscut...probablement una barreja de tot.)

Happiness is real when shared. Aquesta frase, en el moment que es pronuncia, em va deixar congelada. La importància del context en les paraules. De vegades el propi, el personal que les interpreta (i manipula), de vegades el propi context on s'han dit o escrit. En aquest cas, en el meu cas, el divendres a la nit van confluir els dos: el més evident, la pel·lícula; el més inesperat, un procés profund, estructural, lleugerament conscient, d'aprenentatge, que estic "patint".

"Se acentúa en su rostro la sombría conformidad del que alcanza la paz a través del moderado razonamiento y no con el alegre desorden de la existencia total..."

En el paper posa que és de Goytisolo, però no hi tinc cap referència més...

Posant ordre (moderat) a les meves coses, a la meva vida després del loop estiuenc, he trobat aquesta frase escrita en un paper dintre d'una caixa. El moderado razonamiento m'ha provocat un calfred i el alegre desorden de la existencia total m'ha ruboritzat, com si fos quelcom que no em pertany... un somriure trencat, de sombría conformidad m'ha envaït...I m'he aturat, com si algú m'hagués fotografiat sense avisar, espantada pel resultat.

Continuaré posant ordre amb un desconcert intern que balla amb la música de Beirut (gràcies Gabi;)...aquesta dualitat em trasbalsa des de fa mesos...necessitat d'ordre i calma per a portar les regnes d'un desordre no del tot alegre d'existència total...de moment he de resignar-me conscientment a regir-me per la raó, ja que els meus impulsos són massa bèsties per fer-me feliç.