To be or not to be...sorry;)

Ser o no ser, aquest és el dilema:
¿és més noble sofrir calladament
els cops i les fletxes d’una sort indigna,
o alçar-se en armes contra un mar d'adversitats
i eliminar-les combatent? Morir, dormir: res més...
I si dormint s'esborren tots els mals del cor
i els mil estigmes heretats per la carn,
quin desenllaç pot ser més desitjat?
Morir, dormir... dormir... i potser somiar...
Sí, aquest és l'obstacle: no saber
quins somnis acompanyaran el son etern,
un cop alliberats d'aquesta pell mortal,
és el que ens frena i fa que concedim
tan llarga vida a les calamitats.
¿Per què aguantem, si no, l'escarni d'aquests temps,
el jou dels opressors, el greuge dels superbs,
l'amor burlat, la lentitud de la justícia,
l'orgull de qui té un càrrec o el desdeny
dels ineptes pel mèrit pacient,
quan un mateix pot liquidar els seus comptes
amb una simple daga? ¿Qui arrossegaria
el pes d'aquest bagatge tan feixuc
tota una vida de suors i planys,
si no fos que el temor d'alguna cosa
més enllà de la mort, aquell país inexplorat del qual
no torna mai cap viatger, confon la voluntat
i fa que preferim patir mals coneguts
a fugir cap a uns altres que desconeixem?
I així la consciència ens fa covards a tots,
els colors naturals del nostre impuls
empal—lideixen sota l'ombra de la reflexió,
i empreses de gran pes i gran volada
per aquesta raó desvien el ser curs, i perden
el nom d'accions... Però silenci...
La bella Ofèlia!... Nimfa, en les teves oracions
recorda tots els meus pecats.
William Shakespeare

Hamlet,Hamlet, paraules com dagues. Julio Manrique bestial, Poloni entranyable, Ofèlia nimfa sorprenent.L' adaptació de La Perla29 a la Biblioteca de Catalunya ens va convèncer tot i les cadires, la son i la calor. Feia calor però la suor regalimant en els personatges va fer pujar la temperatura de la gèlida (i podrida) Dinamarca.Llegint el programa, el director, l'Oriol Broggi, parla de com Shakespeare dóna llibertat als actors, és tan gran i les seves paraules tan riques, que en comptes de encorsetar, allibera. M'ho imagino com un pot d'essència tan concentrada que en pots fabricar desenes de perfums sense perdre'n l'origen i la qualitat.

Confessió previsible: m'he llevat amb la cara de'n Julio Manrique corrents amb la camisa blanca mig oberta i amb els ulls plens d'inteligent bogeria, amb els ulls plens de Hamlet...brrrrrrrrr...aquest somni m'acompanyarà el son etern?llavors existeix el paradís!;P

-------------------------------------------------------
Els nervis pel viatge i les turbulències d'aquest estiu em van fer veure un Hamlet neguitós, inquietant...diferent d'altres vegades. Què gran és Shakespeare!!

Bon estiu a totes i tots, espero poder escriure durant el viatge.