Des que vaig anar a veure "Let's get lost" que la trompeta i la veu dolça d'en Chet Baker torna a omplir casa meva. I sovint m'acompanya una estona, unes pases, quan surto de casa i encara em ressona per dintre...I suposo que això té conseqüències, But I should never think of spring. :).
Dies nostàlgics a Bilbao. Records que semblaven enterrats han aflorat lleugers i m'han acompanyat pels carrers, i m'han tingut a flor de pell. Ai, el record de l'amor, dels amors. Un et porta a l'altre, i la tardor, el xirimiri, les muntanyes verdes, brillants, trencades de tant en tant per la ría, la indústria i la ciutat.
La tortículis, i més obviament la febre, m'han tingut en un estat introspectiu, meditatiu i sensible. Una vegada més a Bilbao, per primera vegada a Bilbao.
La tortículis, i més obviament la febre, m'han tingut en un estat introspectiu, meditatiu i sensible. Una vegada més a Bilbao, per primera vegada a Bilbao.
1 comentari:
mua
Publica un comentari a l'entrada