Ens eduquen en l'estudi, en la formació acadèmica i el saber estar. Ens fan creure que les "coses ben fetes tenen futur". Ens fem adultes creient-nos la història. Basem la nostra confiança en la seguretat de que estem recorrent el camí desitjable per formar-nos com a éssers humans i bones persones. Construim la nostra identitat adulta en aquest paradigma burgès.
I ara resulta que érem unes innocents, que la precarietat ens expulsa del regne. Una bona amiga i millor persona, amb nou anys d'experiència en investigació científica, un doctorat en Bioquímica, un màster, nivell d'anglès alt, disponibilitat per viure en altres ciutats, ganes de treballar,inteligent, honesta i no exagero. Doncs resulta que aquest bombón es troba que totes les seves qualitats, currades i guanyades amb els anys, no_li_serveixen_de_res. En el mercat laboral està en el mateix sac que la gent que acaba d'acabar la carrera.
Està amb crisi personal, s'està qüestionant tot el que ha fet i si li han pres el pèl o és que es tonta.
I a mi em fa molta ràbia. Aquesta societat fa fàstic.