Inquietud

Mis ahorros tienen miedo al corralito

M'està atrapant una por a que tots els privilegis d'una vida de primer món no em serveixin de res un cop tot es tergiversi. Por a dependre dels diners i que els diners, de cop, deixin de ser troços de paper o metall a canvi dels quals la meva vida ha estat materialment tranquila. A canvi de treballar en allò que m'agrada tinc la vida que m'agrada, amb els diners com a intermediaris. Sóc una privilegiada.

I tinc por perquè sento una mandra infinita a reaccionar. Prefereixo la incredulitat i el nihilisme abans de creure en que puc reaccionar.


Hi ha llocs on els diners valen ben poc:)

"No hem plantat cara als nostres somnis"

Ens eduquen en l'estudi, en la formació acadèmica i el saber estar. Ens fan creure que les "coses ben fetes tenen futur". Ens fem adultes creient-nos la història. Basem la nostra confiança en la seguretat de que estem recorrent el camí desitjable per formar-nos com a éssers humans i bones persones. Construim la nostra identitat adulta en aquest paradigma burgès.

I ara resulta que érem unes innocents, que la precarietat ens expulsa del regne. Una bona amiga i millor persona, amb nou anys d'experiència en investigació científica, un doctorat en Bioquímica, un màster, nivell d'anglès alt, disponibilitat per viure en altres ciutats, ganes de treballar,inteligent, honesta i no exagero. Doncs resulta que aquest bombón es troba que totes les seves qualitats, currades i guanyades amb els anys, no_li_serveixen_de_res. En el mercat laboral està en el mateix sac que la gent que acaba d'acabar la carrera.
Està amb crisi personal, s'està qüestionant tot el que ha fet i si li han pres el pèl o és que es tonta.

I a mi em fa molta ràbia. Aquesta societat fa fàstic.