..bufa el vent de mar, portant l’edicte d’ una salvatge llibertat inconscient, oblidada, oprimida, envilida per tota una vida (...). I és clar, no pot no sentir-ho. Aquell buit al seu voltant, sense parets ni portes tancades i, al davant, tan sols un immens i excitant mirall d’ aigua...Oceà, Alessandro Baricco.
Visc dalt de la onada, amb l'excitació de les vacances. Visc amb la tensió de que l'onada avança amb velocitat, miro el retrovisor de tant en tant, el que em retorna de dintre meu, "estic bé?" i m'arriba una resposta sintètica, ràpida, que no vull donar explicacions, "sí, estic bé, mira endavant, bufa el vent de mar...".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada