Mai res pertany del tot
a l'home, ni la seva força,
ni la seva feblesa ni el seu cor.
I quan creu que obre els braços
a l'ombra d'una creu,
quan creu que ha atrapat la felicitat,
la fa malbé.
La vida es un estrany i dolorós divorci,
no existeix l'amor feliç.
La seva vida sembla
una d'aquells soldats sense armes
que algú havia vestit per un altre destí.
De què els deu servir
llevar-se cada matí?
Quan els trobem al vespre
desarmats i insegurs,
digues vida meva aquests mots
i aguanta el plor:
no existeix l'amor feliç.
Vell amor meu, estimat amor,
ferida meva,
et porto ben endins com a un ocell ferit,
i aquests sense saber-ho
ens miren en passar.
Repetim després de mi
aquestes paraules que us he dit,
i que en pels teus grans ulls tant aviat van morir:
no existeix l'amor feliç.
El temps per aprendre a viure-hi
ja s'ha fet massa tard,
que plorin en la nit tots els nostres cors a l'hora,
tots els laments que calen a canvi d'un calfred d'emoció.
Tota la tristesa que fa falta
per la mínima cançó,
tots els sanglots per la trista guitarra,
no existeix l'amor feliç.
L'amor feliç, Mishima
Escolteu-la a Spotify o Grooveshark, tremenda.
Ética y moral en el debate educativo actual
Fa 3 mesos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada