KlimtNUDA VERITAS
La identitat no és meva, l'han construïda els altres,
només em queda la nuesa,
donar patades per no desaparèixer.
Crisi amagada en una identitat ara gairebé perfecte,
coherent amb el que he esperat de mi,
coherent amb els límits acceptats,
amb el que esperen de mi els altres.
Ara que és quasi perfecte
me n'adono que és íntimament inútil.
Només em queda la nuesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada