7è Aniversari Ateneu Rosa de Foc

Dissabte vam celebrar 7 anys d'Ateneu i un any més, després de molta feina, va ser un dia apoteòsic, eufòric, colectiu...un dia que cada any em confirma, ens confirma, que un projecte d'autogestió amb generosa paciència, convenciment polític i una mica de confiança en la humanitat;), és possible. I no només sobreviu sino que creix, es transforma i dóna lloc a altres projectes, crea sinergies, millora les nostres vides, fa d'antídot contra l'amargura, contra l'estancament, contra la resignació a la que ens transporta vertiginosament la societat i el context en el que vivim.

Ara mateix aquest espai i tota la seva òrbita (ccoperativa, hort comunitari...) són part imprescindible de la meva vida.

Vam preparar un regalet per l'Ateneu. Una cançó. Poseu-hi la musiqueta de'n Kiko Veneno ("Echo de menos, la cama revuelta..."). Ah, i els talibans de l'ortografia agafeu aire, que hem fet un mejunge castalà que tomba a qualsevol (i representa el mejunge de gent que formem part de l'Ateneu)

Techo* de menos
Son siete años
de proyectos y asambleas
comisiones y mercados
y mucha fiestaa

cooperativa,
Olla mòbil, Repsol Mata,
Plataforma Antitrangènics
i també la Gàlia

I la Xaingra
que celebra aniversari:
ja són 25 mercaaats
i una Xic queta!

i les kafetes,
inestables i concretes.
i el nostre menjadoooor:
dijous, paella!!

Ay, mi rosita de fuego, rosita,
qué buenos ratos m'has dao!!!


Aquesta porta verda, quina alegria!
voldria entrar-hi cada dia!!
l'ateneu li dóna marxa a la meva vida

(marcha, marcha, arrikitán, queremo marcha, marcha)

Aquesta porta verda, quina alegria!
voldria entrar-hi cada dia!!
l'ateneu li dóna marxa a la meva vida


Passa la vida.
L'ateneu creix cada dia:
uns que marxen, uns que arriben
i es multipliquen.

I allà a Cal Cases
han obert la sucursaal
ja tenim la nova seu
per fotre el caamp.

I aquí, al barri,
cada dia més xivarri,
un cultiu extès de coopes
i també d'horteres!!

I don Fugueet
que ens ha fomut el coheet
però no ens treurà les ganes (leré) d'ocupaaar
el barri senceeer.


Ay, mi rosita de fuego, rosita,
qué buenos ratos m'has dao!!!

Aquesta porta verda, quina alegria!
voldria entrar-hi cada dia!!
l'ateneu li dóna marxa a la meva vida

(marcha, marcha, arrikitán, queremo marcha, marcha)

Aquesta porta verda, quina alegria!
voldria entrar-hi cada dia!!
l'ateneu li dóna marxa a la meva vida!

*lo de techo és per l'incident que vam tenir quan vam estar fent les obres al pis de dalt. Literalment se'ns va caure el sostre a sobre:)