Ahir, un any més, vam tancar la Mercè a la Pl. Sant Jaume vibrant i suant amb els castells. Junt amb el foc dels diables, les dues tradicions catalanes que em fan vibrar a cop de tambors i gralles. Tradicions laiques i simbòliques, tradicions col·lectives que busquen la superació col·lectiva del foc i l'equilibri. No hi ha tortures a animals, no hi ha idolatració a una persona, no són sexistes, demanen concentració i valentía,no pas egocentrisme i brutalitat: és un treball col·lectiu d'homes, dones, petits i grans...tradició del poble. I no parlo de nació, parlo de poble.
Amb la Mercè s'acaba l'estiu...ahir el sol picava de valent, avui el dia s'ha aixecat rúfol i fresquet. Fresca de pluja i bolets. Benvinguda la tardor!
Amb la Mercè s'acaba l'estiu...ahir el sol picava de valent, avui el dia s'ha aixecat rúfol i fresquet. Fresca de pluja i bolets. Benvinguda la tardor!
1 comentari:
Ya sé yo por quién va eso de nación y pueblo... :-P
Me gusta mucho tu explicación de por qué te gustan los castellers.
Em van impressionar molt quand els vaig veure a Sant Jaume fa uns anys...
Publica un comentari a l'entrada