de maig 14, 2010

Invisible(fins la pàg.114)

Encara no sé per on va,
em duu de la mà a les fosques
i no paro de llegir.
Hi ha algo en el personatge
que m'enganxa a ell,
hi ha algo en la cadència de les paraules
que em transporta com si anés amb tren.

I vaig amb tren, cada matí,
i aquest matí, la doble sensació ha estat

flume