M'he llevat amb un somni enganxat als llençols de la meva besàvia: una platja a Palamós amb uns penyassegats rectes, com els de Salina:
Un munt de gent a la platja, celebrant. I jo, amb ganes de celebrar, deixo les meves coses (no les necessito) a la sorra. Les abandono, celebro, despreocupada. De sobte, les coses! torno on les havia deixades, em falten els diners i una nena de la platja em mira: "els tinc jo". Li demano i sense resistència em condueix per un bosquet de pins fins a un home. Sense por li demano de nou els diners a la nena. Ella mira l'home, l'home assenteix, em torna els 30 euros i jo li'n dono 10. Celebro el moment.
No torno a la platja, em desperto amb una sensació estranya, conec a la nena. Conec a l'home. No conec a la gent de la platja. No he estat mai a Palamós. He estat a Salina. Aquella platja dels penyassegats...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada