Laura

Laura, Laura
Laura, Laura
Laura, Laura
Come back

Laura
Laura
Come back

Laura
Laura

Let's find a place
A happy place
We can find

Miro el meu nom. Sí sóc jo. 32 anys sent jo. Sí, ja estic vivint. Sí, ja ha començat, ja. Fa temps va començar, no en fa tant que vaig decidir viure segons jo. Fa uns minuts que el nom que em van posar els meus pares, Laura, ha ressonat dintre meu. Ja era hora diran alguns. Quin susto, dic jo. Tot plegat per un amic que m'envia Laura a la wikipedia. I imatges de la peli d'Otto Preminger, amb Gene Tierney, Laura. Gran peli. Bonic amic.
Em produeix commoció identificar-me amb el meu nom. Dr. Freud, què voldrà dir? He sentit un estrip, trencadís de capa protectora. Sento que el meu nom em relaciona amb l'exterior. Jo, en la eterna conversa amb mi mateixa, no necessito el meu nom. És un efecte semblant a quan marco el meu número de telèfon, sensació extranya. Being Laura. He entrat al túnel. Miro al meu voltant, a casa meva, i a tot arreu posa "laura". I m'esgarrifo de la soledat.

El pudor no em deixa gaudir d'aquest moment mirall. Narcís. Mai m'hi havia entretingut. I ara em quedo embaladida. M'agrada...?