Perdre la il·lusió

Il·lusió: Error de percepció, de judici o raonament provocat per una aparença.
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana.

Crec que ha arribat l'hora de perdre la il·lusió.

Comunicat del Moviment del 25 davant dels fets del 29-S

Comunicat davant del desallotjament del Banc Reapropiat de plaça Catalunya i sobre la jornada de vaga

La vaga general ha començat a la mitjanit. Al llarg de la matinada i el matí, hi ha hagut piquets a tots els barris i punts estratègics de la ciutat. A les dotze del migdia els piquets dels barris han confluït a plaça Catalunya, on l’Assemblea de Barcelona havia convocat un piquet central unitari. Els mossos d’esquadra han intentat impedir que el piquet marxés per on estava previst, cosa que ha generat moments de tensió.

A les tres de la tarda, mentre els establiments de les Rambles i voltants estaven sent tancats, els mossos han procedit a ‘escombrar’ plaça Catalunya i han irromput al Banc Espanyol de Crèdit reapropiat, que havia esdevingut des del passat 25 de setembre un espai de confluència multitudinària de cara a la vaga general i més enllà.

Al final de la jornada de vaga, hi ha 33 persones detingudes i algunes desenes de ferits per la policia.

La denúncia interposada per part de la propietat de l’edifici havia estat arxivada pel jutjat tres dies enrere. Els mossos han desallotjat sense l’ordre pertinent del jutge: es tracta per tant d’un desallotjament il·legal. El pretext adduït per fer aquesta actuació d’excepció és que s’havien tirat objectes des de l’edifici. Però els mossos no han detingut ningú dels que romanien dins l’immoble ni s’ha trobat res incriminador, procediment policial que denota per si mateix que no es pretenia aturar algú que feia quelcom des d’un edifici, sinó desallotjar un espai per raons polítiques. Altres irregularitats han estat l’absència del número de placa visible en molts agents, així com la contractació de seguretat privada quan la denúncia de la propietat estava arxivada.

Per altra banda, cal dir que la intensa jornada de vaga que ha tingut lloc aquest 29 de setembre ha desbordat completament l’adscripció particular a un espai com el Banc Reapropiat de plaça Catalunya, a un ens com el Moviment del 25 de setembre, l’Assemblea de Barcelona, o a les diferents manifestacions dels diversos sindicats, incloses les dels sindicats majoritaris. És una evidència per a tot aquell que hagi passat pels carrers del centre de Barcelona aquest ja històric 29 de setembre del 2010, que el caràcter combatiu de la vaga era transversal, compartit i general. Adscriure la seva tonalitat excepcional a un sol sector respon tan sols a una lògica repressiva que pretén desvirtuar l’expressió d’un malestar col·lectiu de caire estructural. A aquestes alçades de la crisi, només el cinisme o l’autoengany poden seguir justificant un sistema que salva els bancs amb diners públics mentre imposa retallades socials i laborals a les classes populars, que ataca les condicions de vida de la majoria de la població mentre intenta mantenir a qualsevol preu els beneficis empresarials i financers.

El Banc Reapropiat de plaça Catalunya ha estat durant cinc dies un espai increïble on han acudit centenars de persones. Entre moltes altres activitats (assemblees, xerrades, grups de treball, mapa de recursos, àpats, projeccions, punts d’informació, centre de mitjans, etc.), el diumenge 26 es va celebrar una assemblea amb 500 assistents que van apropar-se a la crida de “quina és la teva vaga?”. Persones amb condicions laborals i vitals molt diverses van agrair emocionades l’existència d’aquest espai, la possibilitat de posar en comú la seva situació i de començar a pensar plegades eines de lluita, alternatives i suport mutu per fer front a la crisi.

Això tot just comença. Perquè la nostra vaga no cap en un dia. Perquè sabem que la Barcelona de la Rosa de Foc va conquerir millors condicions de vida per a tothom a través de formes d’organització i lluita en el seu moment il·legalitzades o criminalitzades, com la vaga general. Perquè hem perdut la por. Perquè hem descobert que juntes ho podem tot.

Moviment del 25 de setembre

Barcelona, 29 de setembre del 2010

en castellà gracies a (Faunanocturna)

La huelga general ha comenzado a la medianoche. A lo largo de la madrugada y la mañana, ha habido piquetes en todos los barrios y puntos estratégicos de la ciudad. A las doce del mediodía los piquetes de los barrios han confluido en plaza Catalunya, donde la Asamblea de Barcelona había convocado un piquete central unitario. Los Mossos d’Esquadra han intentado impedir que el piquete se fuera por donde estaba previsto, lo que ha generado momentos de tensión.

A las tres de la tarde, mientras los establecimientos de las Ramblas y alrededores estaban siendo cerrados, los mossos han procedido a barrer plaza Cataluña y han irrumpido en el Banco Español de Crédito reapropiado, que había convertido desde el pasado 25 de septiembre un espacio de confluencia multitudinaria de cara a la huelga general y más allá.

Al final de la jornada de huelga, hay 33 personas detenidas y varias decenas de heridos por la policía.

La denuncia interpuesta por parte de la propiedad del edificio había sido archivada por el juzgado tres días atrás. Los mossos han desalojado sin la orden pertinente del juez: se trata por tanto de un desalojo ilegal. El pretexto aducido para esta actuación de excepción es que se habían tirado objetos desde el edificio. Pero los mossos no han detenido a nadie de los que permanecían dentro del inmueble ni se ha encontrado nada incriminadores, procedimiento policial que denota por sí mismo que no se pretendía detener alguien que hace algo desde un edificio, sino desalojar un espacio por razones políticas. Otras irregularidades han sido la ausencia del número de placa visible en muchos agentes, así como la contratación de seguridad privada cuando la denuncia de la propiedad estaba archivada.

Por otra parte, hay que decir que la intensa jornada de huelga que ha tenido lugar este 29 de septiembre ha desbordado completamente la adscripción particular a un espacio como el Banco reapropiado de plaza Catalunya, a un ente como el Movimiento del 25 de septiembre, Asamblea de Barcelona, o en las diferentes manifestaciones de los diversos sindicatos, incluidas las de los sindicatos mayoritarios. Es una evidencia para todo aquel que haya pasado por las calles del centro de Barcelona este ya histórico 29 de septiembre de 2010, que el carácter combativo de la huelga era transversal, compartido y general. Adscribir su tonalidad excepcional a un solo sector responde sólo a una lógica represiva que pretende desvirtuar la expresión de un malestar colectivo de carácter estructural. A estas alturas de la crisis, sólo el cinismo o el autoengaño pueden seguir justificando un sistema que salva a los bancos con dinero público mientras impone recortes sociales y laborales a las clases populares, que ataca las condiciones de vida de la mayoría de la población mientras intenta mantener a cualquier precio los beneficios empresariales y financieros.

El Banco reapropiado de plaza Cataluña ha sido durante cinco días un espacio increíble donde han acudido cientos de personas. Entre muchas otras actividades (asambleas, charlas, grupos de trabajo, mapa de recursos, comidas, proyecciones, puntos de información, centro de medios, etc.), El domingo 26 se celebró una asamblea con 500 asistentes que se acercaron a la llamada de “¿cuál es tu huelga?”. Personas con condiciones laborales y vitales muy diversas agradecieron emocionadas la existencia de este espacio, la posibilidad de poner en común su situación y empezar a pensar juntas herramientas de lucha, alternativas y apoyo mutuo para hacer frente a la crisis.

Esto acaba de empezar. Porque nuestra huelga no cabe en un día. Porque sabemos que la Barcelona de la Rosa de Fuego conquistó mejores condiciones de vida para todos a través de formas de organización y lucha en su momento ilegalizadas o criminalizadas, como la huelga general. Porque hemos perdido el miedo. Porque hemos descubierto que juntas podemos todo.

VAGA GENERAL!!

CAPITALISME ÉS CRISI!!

http://29-s.net/

no et mengis el món

“On”. Por el reconocimiento de la Deuda Ecológica y la defensa de la Soberanía Alimentaria. from Campanya on Vimeo.

Primavera inesperada....

QUASI FAULA

Hi hagué una primavera inesperada
i la gent de la vall, rejovenida,
cantava tot tornant a casa seva
i guarnia finestres i balcons
amb les flors acabades de collir.
L'aire era net i la passió hi creixia
amb un provocatiu entusiasme.
Algú, però, va dir que la bonança
durava massa i els afebliria:

i de seguida el recel i l'enveja
van aflorar en el gest i en les mirades.
Va durar poc, és clar, la primavera,
i ara, passats els anys, ningú no en parla.
M'esgarrifa pensar-hi. Jo vaig viure-la.

Llibre de les solituds, Miquel Martí i Pol

M'esgarrifa pensar-hi. Jo vaig viure-la.

Una vall recorre la meva memòria: de tant en tant cullo flors i canto en una primavera inesperada. Els borrons esclaten amb un entusiasme provocatiu. És la meva primavera, jo vaig viure-la. El dolor i la incomprensió van arribar massa aviat i me la van prendre. Els prats de la meva vall es van sembrar de mirades i recel i ningú de la vall ja no en parlava, de la primavera.

Però de tant en tant apareix, inesperada i provocativa. La reconec amb un somriure.

Ara recorro la meva vall buscant els borrons que encara queden_n'hi ha molts i els parlo d'ella. De quan guarníem els balcons i cantàvem insolents a la vida. De quan les mirades i el recel ens relliscaven pels barrancs.

M'esgarrifava pensar-hi, jo vaig viure-la. Ara la meva passió és no oblidar-la, no oblidar-me.

Coll d'Ares, Vall d'Alinyà, 27 d'Agost de 2010

Incansable...

If you want a lover
I'll do anything you ask me to
And if you want another kind of love
I'll wear a mask for you
If you want a partner
Take my hand
Or if you want to strike me down in anger
Here I stand
I'm your man

If you want a boxer
I will step into the ring for you
And if you want a doctor
I'll examine every inch of you
If you want a driver
Climb inside
Or if you want to take me for a ride
You know you can
I'm your man

Ah, the moon's too bright
The chains too tight
The beast wont go to sleep
I've been running through these promises to you
That I made and I could not keep
Ah but a man never got a woman back
Not by begging on his knees
Or I'd crawl to you baby
And I'd fall at your feet
And I'd howl at your beauty
Like a dog in heat
And I'd claw at your heart
And I'd tear at your sheet
I'd say please, please
I'm your man

And if you've got to sleep
A moment on the road
I will steer for you
And if you want to work the street alone
I'll disappear for you
If you want a father for your child
Or only want to walk with me a while
Across the sand
I'm your man

If you want a lover
I'll do anything you ask me to
And if you want another kind of love
I'll wear a mask for you